Enganxats

Fa uns dies era notícia que el Ministeri de Sanitat començarà l’any 2009 els assajos clínics per estudiar un fàrmac que anul·li els efectes estimulants de la cocaïna per tal que els pacients en rebutgin el consum. Algú només rebutja el consum d’alguna cosa quan aquesta no li provoca l’efecte esperat. I, normalment, els consumidors de cocaïna obtenen d’aquesta substància una resposta plaent immediata, consistent en una pujada d’autoestima i de confiança en un mateix, així com un estat de gran loquacitat i d’excitació extrema.  

Però aquests efectes duren poc temps, mai més d’una hora. Després apareix una gran sensació d’ansietat per rebre una altra dosi. I així, l’individu es torna susceptible de convertir-se en un addicte a la cocaïna.  

De fet, l’addicció no és una cosa tan estranya al món natural: s’ha observat que els elefants s’intoxiquen repetidament a causa de menjar fruits fermentats. I que, en captivitat, aquests elefants accepten l’alcohol i se’l beuen sovint quan, per exemple, se’ls redueix l’espai vital (una situació que els provoca condicions d’estrès). A més, també s’ha vist que els babuïns en llibertat consumeixen tabac, i les vaques, els rens, i els conills mengen bolets que provoquen intoxicacions. Aquestes observacions suggereixen que la propensió al consum de drogues, i, fins i tot, a l’addicció, està molt més estès entre els animals del que es pensava fa pocs anys. 

Però tornem a la cocaïna, la segona droga il·legal més consumida a la Unió Europea; més de 12 milions d’europeus n’han consumit alguna vegada. La cocaïna és un alcaloide obtingut de les fulles de l’arbust Erythroxylum coca, planta autòctona de l’Amèrica del Sud. Malgrat que quan aquestes fulles són mastegades o preses en infusió no causen cap problema, quan es modifiquen científicament apareixen les substàncies que provoquen l’addicció, com són la pols de cocaïna o els cristalls de crack.  

Aquesta cocaïna manipulada és un agonista dopaminèrgic indirecte. Això vol dir que actua unint-se amb una alta afinitat als transportadors de la dopamina que tenim al nostre cervell. La dopamina és un neurotransmissor (una molècula que circula per les neurones) responsable de controlar l’activitat motora, les emocions i els sentiments de plaer, entre d’altres funcions.  

Quan algú consumeix cocaïna, aquesta arriba al cervell i, en unir-se als transportadors de la dopamina, impedeix que aquests puguin dur a terme la seva funció, cosa que provoca una acumulació de dopamina. Aquest excés de dopamina s’uneix als seus receptors i provoca els efectes plaents del consum de cocaïna.  

Per altra banda, no hi ha dubte que el consum de cocaïna és absolutament nociu per a la nostra salut, ja que pot provocar danys en el cervell i en el cor, crisis epilèptiques, infarts, hemorràgies internes, arítmies, etc. La millor manera d’impedir l’aparició d’aquests efectes és evitar el consum de la droga. Això és el que pretén fer aquest nou fàrmac: que els pacients cocaïnòmans no sentin res quan consumeixin cocaïna. D’aquesta manera, no tindran cap interès a obtenir una substància que no els provoca cap reacció.

Tweet