El què ens explica la natura

Durant anys, des de que se sap que els éssers humans estem contaminant el planeta, els governs i altres institucions han invertit grans esforços i diners  per tal de dissenyar aparells que analitzessin la qualitat de les aigües, dels sòls i de l’aire, i així poder mesurar fins on ha arribat el deteriorament que li hem causat. Actualment però, es coneix que hi ha una altra manera d’estudiar aquests danys, i és mitjançant els bioindicadors, o per dit d’una altra manera, éssers vius que detecten la contaminació ja que ells són molt sensibles als canvis mediambientals. Així podem trobar libèl·lules i algues que ens indiquen l’estat de les aigües, abelles que poden detectar la contaminació atmosfèrica urbana, formigues que avaluen la perillositat d’una mina… Aquests i altres organismes, davant la més mínima alteració de les condicions del seu entorns, generen una determinada resposta, cosa que els converteix en indicadors útils i fiables, i també econòmics comparats amb els costosos aparells, per avaluar la qualitat ambiental del sòl, l’aire o l’aigua. Per tal que un organisme sigui un bon bioindicador, ha de complir un seguit de propietats. Primer que estigui suficientment dispers en el territori, que sigui relativament abundant en la zona d’estudi, i molt millor si és fàcil de detectar. Després, ha de ser sedentari per tal que reflecteixi les condicions i els canvis d’un lloc concret. A més a més, ha de tenir una mida que permeti l’estudi de les diferents parts de l’organisme d’una manera senzilla. Si és massa petit, treballar amb ell resulta massa complicat i costós. Una altra propietat és que ha de tolerar els contaminants en concentracions similars a les observades en el medi ambient contaminat, sense que li causi efectes letals, sinó ja no es podrien estudiar els canvis. Finalment, ha de poder sobreviure fora del medi natural i tolerar les diferents condicions de laboratori, per si s’ha de traslladar allí per continuar amb el seu estudi. Un dels organismes més utilitzats per mesurar la qualitat de l’aire són els líquens, que a més a més es poden reconèixer fàcilment a simple vista.  Són individus molt sensibles, ja que són resultat d’una simbiosi entre un fong i una alga, que es poden desenvolupar en diferents substrats, sòl, escorces, teulades, roques… Degut a que es troben en constant exposició a l’atmosfera, reaccionen a dosis molt baixes de determinats contaminants, abans fins i tot que ho facin els animals. A més a més, cada espècie de liquen té resistència a una taxa específica de contaminació, de manera que al veure quines són les que trobem presents en un bosc, podem fer-nos una idea de quina és la qualitat de l’aire en aquella zona. Generalment, en el bosc, la desaparició dels líquens pot indicar un alt nivell de diòxid de sofre, un dels causants de la pluja àcida. O bé, segons quines espècies ens faltin, poden indicar la presència de fungicides a la pluja o de contaminants basats en sofre i nitrogen. Hi ha molts tipus de líquens, amb morfologies diferents, cosa que els fa més o menys resistents. Sense saber de quina espècie es tracta, veient com és, ja ens podem fer una idea de quina és la qualitat de l’aire en un bosc. Així per exemple, quan veiem que en un arbre hi ha líquens dels anomenats fruticulosos, és a dir, dels que pengen, és una bona senyal. Si el liquen penja, vol dir que pràcticament tot ell està en contacte amb l’atmosfera, i per tant, aquesta té una bona qualitat. En canvi, quan només hi ha líquens crustacis, que viuen enganxats al substrat sense gairebé alçar-se, la qualitat no és tan bona. Això indica que només hi ha les espècies que viuen fent molt poc contacte amb el medi aeri. Aquests són  els que podem trobar en els terrats de les cases, creixent en les teulades o també en alguns monuments. Tot i això, molt millor que n’hi hagin d’aquests que no pas trobar-nos boscos i ciutats sense ells. Això sí que seria una mala senyal. De totes maneres, quants líquens i de quins tipus podem trobar un dia passejant pels arbres de Mataró?

Tweet