vida artificial?

Fa poc més d’un
mes, l’equip de científics que encapçala Craig Venter (científic que es va fer
famós per fer la competència a les institucions públiques durant el Projecte
Genoma Humà per poder patentar gens humans), va publicar a la prestigiosa Science que havien aconseguit crear una
cèl·lula bacteriana a partir d’un genoma sintetitzat químicament. El primer pas
cap a la vida artificial, han anunciat els titulars. Encara no: no s’ha creat
vida artificial ni ningú ha jugat a ser Déu, encara.

Venter no ha creat
vida, sinó que l’ha imitada: ha creat una cèl·lula sintètica de nom Mycoplasma mycoides JCVI-syn1.0. Aquesta
és la còpia quasi exacta del bacteri Mycoplasma
mycoides, que és el genoma conegut més petit que és capaç de viure de forma
independent (format per uns 500 gens, mentre que els humans en tenim,
aproximadament, uns 30.000). N’ha sintetitzat el genoma al laboratori i després
l’ha introduït en una cèl·lula bacteriana, substituint-lo per l’existent. El
nou genoma ha controlat la cèl·lula i ha sobreviscut, de manera que, al cap
d’unes generacions, s’ha aconseguit descendents d’un ADN sintetitzat
artificialment. No ha estat fàcil: ha costat deu anys, 40 milions de dòlars i molts
intents fallits. Però han aconseguit demostrar que es poden crear cèl·lules que
sobrevisquin amb genomes completament artificials.

A la pràctica, però,
el bacteri que ha creat Venter s’hauria pogut crear molt més fàcilment amb les
tècniques d’enginyeria genètica convencional: l’avenç no és científic, sinó tècnic:
la tècnica funciona i serveix per generar cèl·lules vives a partir d’un seguit
de lletres guardades en un ordinador. I això és, realment, una novetat que ha
provocat que a Venter i al seu equip els hagin caigut crítiques de totes
bandes, que convé separar. D’una banda, des del món politicoeconòmic han
aparegut veus criticant la troballa de Venter i acusant-lo de voler patentar la
vida. Ara bé, tan sols es poden patentar invents, no descobriments, i de moment
Venter només ha copiat un bacteri, no se n’ha inventat cap, de manera que
l’únic que podria patentar és el mètode que ha utilitzat, però en cap cas el
bacteri, la vida. Si algun dia Venter, o qualsevol altre científic, fabriqués
un bacteri nou, amb propietats i funcions noves, aquest sí que, actualment,
seria patentable. És en aquest sentit que Obama ja està temptejant el terreny
per a una primera regulació sobre la creació de vida.

D’altra banda, hi
ha les crítiques ètiques cap a les aplicacions que puguin derivar de la
possible creació de vida artificial en un futur: la possibilitat que apareguin
futurs bacteris amb gens potencialment perillosos, malgrat que no és el cas
actual, constata els riscos d’una tecnologia que pot escapar del nostre
control. Òbviament, cal exigir reflexió sociològica i, segurament, el grau de
llibertat que pot tenir la ciència és una de les discussions més interessants
que planteja la publicació de Venter. I finalment, apareixen algunes crítiques
des del món científic, que es troba en un punt mig entre l’escepticisme i la prudència,
criticant que les possibles aplicacions en la recerca de la síntesi de DNA
artificial són encara massa escasses i confuses, i que, de moment, no s’ha
pogut demostrar que es pugui fabricar ADN bacterià a voluntat.

Entre els projectes
amb els quals Craig Venter vol amortitzar els diners que porta gastats, hi ha
el de dissenyar una alga que fixi el CO₂ atmosfèric (causant de
l’efecte hivernacle) i el converteixi en hidrocarburs utilitzant energia solar,
o el d’utilitzar organismes sintètics (unicel·lulars, sempre) per a accelerar
la producció de vacunes o dissenyar microorganismes que netegin aigües
contaminades. Com sempre, el que és i serà més important són les aplicacions
que en puguin sortir i si beneficiaran el col·lectiu o el perjudicaran i, per
lluny que siguin, val més que ens comencem a plantejar el que calgui, ja que, tractant-se
de Craig Venter, el que és possible i el que és impossible es confon de manera
espectacular.

Per saber-ne més:

- J. Craig Venter Institute:
http://www.jcvi.org/

Tweet