Si aquest estiu heu viatjat
en algun país situat en alguna regió
tropical o subtropical del planeta, segurament us ha tocat prendre alguna
profilaxi contra la Malària, al mateix temps que us empastifàveu el cos amb
algun repel·lent de mosquits extra fort. Però, què és exactament aquesta
malaltia i per què va generalment associada a la gent amb menys recursos?
El nom prové de l’italià, mala aria (mal aire), i també es coneix
com a paludisme, del llatí, palus (pantà),
ja que són les zones on més mosquits s’hi troben. Cada any hi ha més de 250
milions de casos de malària, i moren entre un i tres milions de persones, la
majoria de les quals són nens de l’Àfrica sub-Sahariana, zona on es donen el 90% de les morts associades a aquesta
malaltia.
Tot i que sempre es
relaciona amb el mosquit, és en realitat un protozou, un organisme unicel·lular
del gènere Plasmodium, el que provoca
tants problemes. El més comú és el Plasmodium
falciparum, responsable del 80% dels casos en humans, tot i que també poden
patir la infecció ocells, rèptils i diferents simis.
Els mosquits tenen el paper
de transmissors d’aquest paràsits, fan del què s’anomena vectors, i concretament són les femelles del gènere Anopheles. Només són elles les que
xuclen la sang, els mascles en canvi, s’alimenten de fluids vegetals. Els
humans i altres vertebrats som només uns hostes secundaris per aquest paràsit, mentre
que és el mosquit el seu hoste definitiu. Aquest, capta el Plasmodium quan xucla la sang d’un humà infectat, i un cop a
l’interior, les cèl·lules masculines i femenines, anomenats gàmetes, es
fusionen al tub digestiu de l’insecte, i allí es forma un oocist, una mena de
quist resistent que se solda amb la paret de l’intesí. Quan es trenca, allibera
els esporocists, una nova forma de l’organisme, que migren pel cos del mosquit
fins a les seves glàndules salivals, on ja estan a punt per infectar un nou
hoste. Quan ens pica un mosquit, aquest sempre allibera una mica de saliva, que
en aquest cas va acompanyada dels esporocists, passant-los així a la sang de la
persona. Un cop en el cos, migren de la zona de la picada fins al fetge en
només 30 minuts, on s’hi instal·len i es multipliquen asexualment durant un
període de 6 a 15 dies. Allí produeixen milers
de nous individus, que després de trencar les cèl·lules, tornen de nou al torrent sanguini, on
infecten els glòbuls vermells, s’hi multipliquen per milers i es reprodueixen.
Així, periòdicament, trenquen els glòbuls vermells i n’infecten de nous. Aquest
trencament massiu ocasiona febres sobtades i molt intenses, acompanyades de
dolor abdominal, tremolors i nàusees, cada dos o tres dies, que és quan es
completa el cicle, i que van seguides al cap d’unes 4 o 6 hores per un retorn a
una aparent normalitat, però que va deixant a l’organisme exhaust.
Les vacunes per aquesta
malaltia estan en desenvolupament, sense que n’hi hagi cap que sigui eficaç. El
més efectiu actualment és la prevenció, encara que també hi ha medicaments per
curar-te un cop infectat. S’intenta protegir les persones de zones endèmiques
de malària amb medicaments profilàctics, eradicació dels mosquits o evitar-ne
les picades. Això últim s’aconsegueix utilitzant mosquiteres impregnades
d’insecticida i col·locades al damunt del llit, un mètode que resulta molt
efectiu. El problema és que no tothom pot pagar-se aquestes mesures. Si bé una
mosquitera per a nosaltres no és cara, molta gent pobre de països en
desenvolupament, especialment d’aquells on abunda la malària, no se les poden
permetre. De fet, només 1 de cada 20 persones a l’Àfrica tenen una mosquitera.
Molts investigadors opinen
que la prevenció de la malària seria a llarg termini més econòmica que no pas
el tractament de la malaltia, però el capital que es requereix està fora de l’abast
d’aquests països. Així doncs, no deixa de ser un peix que es mossega la cua,
infecta als més pobres, que al no poder-se pagar cap medicament, seran picats
per un altre mosquit extenent-se la malaltia en aquella regió.
em i el mosquit com sanomena?:$