Una reacció nuclear és aquella en què un nucli
atòmic d’un element determinat es modifica, dividint-se en dos o més fragments
(fissió nuclear), o bé unint-se a un segon nucli (fusió nuclear). En aquestes
reaccions s’allibera gran quantitat d’energia que podrà convertir-se en calor i
generar energia elèctrica. L’urani, amb una probabilitat de fissió molt alta,
s’utilitza amb aquesta finalitat i, en dividir-se en una central nuclear de
fissió, produeix elements radioactius.
La principal característica i el gran avantatge d’aquest
tipus d’energia obtinguda en una reacció nuclear és la relació entre la
quantitat d’energia que es pot alliberar per unitat de massa del material
utilitzat: es pot aconseguir molta energia amb poca matèria prima i amb un cost
mediambiental relativament baix. Això fa que, actualment, l’energia nuclear
generi un terç de l’energia elèctrica que es produeix a la Unió Europea.
D’aquesta manera s’ha pogut reduir l’energia obtinguda a partir de combustibles
fòssils. Però, malgrat tot, encara se’n consumeixen més dels que es produeixen,
de manera que es tracta d’una font esgotable d’energia. No cal oblidar, tampoc,
que els combustibles fòssils són els causants de part de l’escalfament global;
per tant, evitant-los aconseguiríem frenar part del canvi climàtic.
Evidentment, però, no tot són avantatges: un
inconvenient de l’energia obtinguda en les centrals nuclears de fissió és la
generació de residus nuclears, difícils de gestionar a causa de la seva
radioactivitat i perillositat. Cal evitar de totes totes que partícules
radioactives en suspensió entrin en contacte amb el cos humà, ja sigui per
contacte directe o a través de la cadena alimentària. I aquest és l’enorme
problema de l’energia nuclear: quan les coses no van del tot bé és que van molt
malament.
El que ha passat a Fukushima, a causa del
terratrèmol i el posterior tsunami del passat 11 de març, n’és un clar exemple.
L’accident nuclear ha fet revifar la negativa a les centrals nuclears i, de
fet, a Angela Merkel, cancellera alemanya, ja se la considera la primera
víctima política en perdre l’estat federat de Baden-Württemberg, governat per la CDU des de la Segona Guerra
Mundial.
Val a dir que ara és molt fàcil estar en contra de
les nuclears, però la veritat és que és un problema de solució molt complicada,
en què costa excessivament mantenir l’objectivitat, ja que en realitat no es
tracta d’un problema científic, sinó d’un dilema sobre el model de societat que
hem decidit crear, en la qual hi ha un enorme consum i sovint un malbaratament
energètic. Malauradament, calen massa plaques fotoelèctriques i massa molins
per poder alimentar la nostra absoluta dependència d’electricitat. Per tal de
poder eliminar les centrals nuclears a curt o mig termini, caldria determinar
urgentment un nou model energètic, tant per a nosaltres com per a d’altres
societats emergents.
Mentrestant, però, el gran repte actual dels
físics nuclears és fer practicable la generació d’energia elèctrica a partir de
reaccions de fusió nuclear, en lloc d’utilitzar la fissió. Aquesta nova energia
nuclear utilitza com a matèria prima l’hidrogen, que és pràcticament
inexhaurible, i el risc radioactiu és mínim, ja que el producte final és l’heli,
un gas inert. Actualment, però, l’energia nuclear de fusió és encara inviable i
tot just s’està construint la primera central nuclear de fusió, a França.
En definitiva, és cert que accidents com el de
Fukushima, que ha evidenciat que les mesures de seguretat han de ser més
estrictes, han de poder ser evitables, però renunciar a l’energia nuclear sense
modificar el nostre model de vida és ara per ara una incoherència.
Per saber-ne més:
http://www.energia-nuclear.net/ca/energia_nuclear.html
