El planeta terra està envoltat d’una capa gasosa anomenda
atmosfera la composició de la qual ha permès el desenvolupament dels éssers
vius. L’oxigen que es troba en aquesta capa ens permet obtenir l’energia que
necessitem per viure al combinar-se en cada una de les nostres cèl·lules amb la
matèria orgànica que hem ingerit. Aquest procés, anomenat respiració, és un
procés vital necessari del qual no podríem prescindir ni uns minuts. Per tant,
tot i que ho fem de manera gairebé inconscient, el fet d’intercanviar gasos amb
el nostre medi és la base de la nostra subsistència.
D’aquí sorgeix la importància de
la qualitat de l’aire que ens envolta i que la contaminació atmosfèrica sigui
un factor de risc per a la nostra salut.
Des de fa més de 200 anys el
nostre desenvolupament industrial ha fet que s’emetessin substàncies tòxiques a
l’atmosfera. Avui en dia el fum expulsat pels nostres vehicles, fàbriques i
fins i tot els fums dels nostres cigarrets contaminen l’aire que respirem i ens
provoquen bona part de les malalties respiratòries que cada vegada afecten a un
major percentatge de gent o bé aguditzen altres dolències a l’ afectar el bon
funcioament del nostre sistema cardiorespiratori.
L’asma i la EPOC (Enfermetat
Pulmonar Obstructiva Crònica) són les dues enfermetats amb més incidència en el
nostre país. Segons la OMS, uns 210 milions de persones en tot el món patien
EPOC al 2007 i de seguir amb la tendència actual al 2030 s’haurà convertit en
la tercera causa de mort en tot el planeta malgrat la seva fàcil prevenció:
deixar de fumar, fer exercici regularment i evitar les zones més contaminades.
Tot i semblar premises sencilles,
la tercera d’elles no depèn només de la nostra llibertat individual La població
és cada vegada més urbana i la qualitat de l’aire de les nostres ciutats dista
molt de ser bona. Barcelona i altres ciutats espanyoles pertanyen a les zones
urbanes més contaminades d’Europa Occidental i ni tan sols compleixen les laxes
regulacions europees, el que fa que un 80% de la població respiri aire que la
mateixa OMS no considera saludable.
Aquest fet s’agreuja en la
població infantil ja que els nens noten els efectes de la pol·lució a nivells
més baixos que els adults. Com que els seus òrgans respiratoris encara són
immadurs tenen menys capacitat per contrarrestar les substàncies tòxiques
presents en l’aire, fet que pot perjudicar el seu desenvolupament pulmonar
sobretot si el neix creix en una gran ciutat i prop de vies molt transitades.
Només cal tenir present que als
anys 70 a Espanya hi circulaven 4’5 milions de vehicles i en canvi al 2009 la
xifra havia ascendit a 22 milions. Per tant, aquesta generació suporta 5
vegades més de contaminació procedent del trànsit que els seus pares.
Si en altres èpoques canvis
d’hàbits en matèria d’higiene van suposar un gran avenç per frenar malalties infeccioses, caldrà dur a terme en
l’actualitat algun canvi d’hàbits per tal de frenar la prevalència de les
malalties respiratòries que a més ens poden estalviar fins a 17.000 milions
anuals d’euros en despesa sanitària segons les dades de la Comissió Europea.
No ens hem podem resignar a
conviure amb el soroll del trànsit i a respirar l’aire procedent dels tubs
d’escapament com si fos una conseqüència irremeiable del nostre estat del
benestar. Es pot desterrar la imperant cultura de l’automòbil amb propostes
sovint molt raonables i assequibles com ja s’ha fet a la majoria de ciutats
europees amb més o menys encert. És un dels nous reptes als quals ens enfrontem tant nosaltres com les
ciutats on vivim. JOAN BASAGAÑA.
Per saber-ne més:
