Aquests
dies hem vist en molts mitjans de comunicació, noticies sobre la infecció de
centenars de persones pel bacteri Escherichia
coli, també anomenat E. coli, que
ha arribat a causar la mort de com a mínim 14 infectats. En un principi es va
sospitar del cogombre procedent d’Espanya, cosa que va provocar grans pèrdues
econòmiques en el nostre país. Per sort, es va veure aviat que l’origen era un
altre, que la infecció es va donar segurament durant el transport cap a Hamburg,
i aquestes hortalisses es van poder tornar a comercialitzar.
Aquest
bacteri però, no s’acostuma a associar a malalties greus, al contrari, de fet
és un element necessari per a la correcta funció del sistema digestiu. El
trobem en els intestins de la majoria de mamífers sans, on és el principal
organisme. Allí el bacteri actua com a comensal, formant part de la flora
intestinal i ajudant en l’absorció de nutrients. Concretament en els humans, l’E.
coli colonitza el tracte gastrointestinal d’un nounat adherint-se a les
mucositats de l’intestí gruixut en un temps de només 48 hores després de la
primera ingesta. Així doncs, com un element tant important i necessari del
nostre organisme ha pogut causar tantes morts?
El món
dels microorganismes no és tan rígid com el món macroscòpic al que nosaltres
estem acostumats. Existeixen moltes soques diferents del bacteri, cada una amb
les seves pròpies característiques, i a més a més, el pas d’informació genètica
entre elles és bastant usual. Això permet que la varietat sigui enorme, i que
la capacitat de canviar que tenen aquests organismes sigui terriblement alta.
Una d’aquestes soques rep el nom tant complicat de Escherichia coli O104:H4,
és poc comuna, però pot produir malalties greus, com la que s’ha donat a Alemanya,
el Síndrome Urèmic Hemolític (SUH).
Aquesta
malaltia es caracteritza per provocar forta febre, vòmit i diarrees, sang en
les femtes i una forta debilitat. La pèrdua de líquid pot ser tant gran que pot
arriba a provocar la mort. Al tractar-se d’un bacteri es podria pensar que amb
antibiòtics es podria solucionar i eliminar els microorganismes, però
curiosament, aquests poden estimular la producció de la toxina, empitjorant
encara més els símptomes.
Una
higiene correcta és la millor manera de prevenir el contagi. Les fonts
principal és la carn de boví poc cuita, la llet no pasteuritzada i els
productes que se’n deriven, i també l’aigua contaminada. El que es recomana és
que la carn es cogui correctament, ja que el bacteri es destrueix als 70ºC. Cal
controlar també l’ús de la llet i de derivats làctics, i encara que estiguin
correctament pasteuritzats, s’ha d’assegurar que es mantingui la cadena del
fred. I molt important, totes les fruites i verdures que es consumeixen han
d’estar curosament rentades abans d’ingerir-les, ja que moltes d’elles en les mengem
crues.
En el
moment d’escriure aquest article sobre el bacteri causant de la crisi del
cogombre, encara no es coneixia realment la causa d’infecció ni en quin moment
van adquirir la soca causant del SUH. De fet, no serà fàcil trobar-ho, ja que
hi ha tants passos diferents en el procés de producció i transport de les
fruites i hortalisses produïdes, que dificulta molt la seva recerca. Per sort
però, la ministra alemanya va rectificar sobre l’origen del brot, si bé gran
part del mal ja estava fet.
GEMMA FIGUERAS
