Més fons -americans- per a la medicina personalitzada

A finals de gener, el president dels Estats d’Units, Barack Obama, va anunciar públicament que una part important dels pressupostos americans del 2016 serviran per impulsar un nou pla anomenat “The Precision Medicine Initiative”, que es podria traduir com a “Iniciativa per a la Medicina de Precisió”. Davant dels mitjans, Obama va mostrar-se convençut que aquesta iniciativa –que destinarà 215 milions de dòlars a la recerca biomèdica- acostarà definitivament els ciutadans cap a la prevenció i la curació de malalties com el càncer, la diabetis i l’Alzheimer.

La “medicina de precisió”, més coneguda com a “medicina personalitzada”, fa referència a una medicina emergent que busca gestionar la salut i la malaltia a partir de la nostra variabilitat individual, tant a nivell genètic com ambiental. És a dir, es tracta d’una medicina enfocada a les característiques de cada pacient més que no pas a la malaltia; una medicina que té per objectiu final poder determinar el tractament adequat, per al pacient adequat i en el moment adequat.

Fins ara, els tractaments mèdics s’han dissenyat tenint en compte els símptomes de la majoria dels pacients. Cada malaltia es defineix per un conjunt de signes i símptomes que comparteixen un determinat grup d’individus, i els tractaments s’enfoquen a tractar aquest conjunt. Això funciona en les malalties que tenen característiques molt definides i poc diverses, però fracassa en malalties més heterogènies com, per exemple, el càncer, en què alguns tractaments que són efectius en alguns pacients, no funcionen en d’altres.

Gràcies a l’impuls biotecnològic dels últims anys, que està permetent la seqüenciació del nostre ADN a un preu cada cop més baix, avui entenem una mica més l’excepcionalitat de cadascun de nosaltres. En oncologia, la seqüenciació de milers de tumors ha revelat que cada un d’ells té el seu propi perfil genètic, amb característiques específiques i altres comunes amb altres tumors. El seu desenvolupament pot venir condicionat per diferents factors genètics –innats o no-, més factors ambientals que poden actuar estimulant o prevenint la seva aparició. En conseqüència, el càncer és una malaltia absolutament individual i, per tant, requereix un assessorament personalitzat. Tot això està començant a influir la medicina oncològica, ja que el desxiframent genètic d’alguns tumors està permetent un diagnòstic i un enfocament terapèutic més acurats, donant resultats molt esperançadors.

L’exemple del càncer demostra la importància de millorar les formes de diagnòstic i tractament de les malalties, així com la necessitat de seguir avançant cap a aquesta direcció. Som a l’inici del camí cap una medicina més personalitzada i és essencial continuar investigant i desenvolupant nous mètodes de prevenció i dissenys terapèutics. Això implica un esforç global de la comunitat científica, però també un esforç econòmic per part de l’administració –i fons privats- que financiï la recerca i el desenvolupament biotecnològic. Afortunadament, Obama n’és clarament conscient.



Posted in Laia Bassaganyas | Comentaris tancats a Més fons -americans- per a la medicina personalitzada

POLS D’ESTRELLES

Cometa_67P_on_19_September_2014Diuen que estem fets de pols d’estrelles i és estrictament cert.
La matèria que ens conforma és fruit directe de l’activitat de les pròpies estrelles que poblen l’Univers i, com enormes forns, fusionen àtoms i projecten matèria complexa a la immensitat de l’espai.

Després de la carrera per arribar a la Lluna, la fal·lera per posar en òrbita satèl·lits artificials i la creació de l’Estació Espacial Internacional,
i mentre preparem futures expedicions tripulades a Mart, la inquietud científica humana ha focalitzat els seus esforços i recursos tecnològics a l’exploració d’un cos celeste fugisser i misteriós: els cometes.

El passat dia 12 de novembre de 2014, després d’un llarg periple de 10 anys i un total de 6400 milions de quilòmetres recorreguts a bord de la sonda Rosetta, el mòdul d’exploració Philae aterrà sobre la inhòspita superfície del cometa “67P/Txuriúmov-Herassimenko”.
Una doble proesa històrica: aconseguir arribar a l’orbita d’un cometa i trepitjar-ne la superfície. A nivell tècnic, un repte descomunal; d’una complexitat comparable a fer aterrar una mosca robòtica teledirigida sobre el llom d’un veloç falcó en ple vol.

Però, quin interès podem tenir pels cometes?
Els cometes són una amalgama de roca, pols i gel, compostos bàsicament per aigua, diòxid de carboni, amoníac, metà, ferro, magnesi i silicats, congelats per les baixes temperatures de la intempèrie espacial.
Al ser exposats a la radiació de les estrelles, les substàncies que conformen els cometes passen directament de gel a gas [sublimació], formant la característica cua de pols i gas que, independentment de la trajectòria del cometa, apunta sempre en la direcció contrària a l’astre que la provoca.

El cometa que ens ocupa, el “67P”, és un dels cometes grans del Sistema Solar. Traça una orbita periòdica al voltant del Sol amb un període de 6’6 anys, viatjant a una velocitat màxima de 135000 km/h i, el més interessant, es calcula que té uns 4500 milions d’anys d’existència; coincident amb la data estimada de formació del Sistema Solar.
I és precisament per això que ens hi hem dirigit amb un exhaustiu arsenal d’aparells i sistemes de mesura i anàlisi; amb l’objectiu d’indagar en les possibles restes dels orígens del nostre sistema, en el nostre propi origen.

Avui queda molt llunyana aquella primera predicció d’un cometa que l’astrònom anglès Edmund Halley formulà el 1705. Des d’aleshores, puntual a la cita, el cometa que porta el seu nom ha efectuat una visita cada 76 anys; la propera a l’estiu del 2061.
Aquell any, els nostres reptes i interessos científics probablement hauran canviat força; però ben segur que seguirem captivats davant un cos envoltat de pols i gas que solca l’espai, obrint-se pas entre planetes i asteroides, atresorant valuosa informació de temps remots.

 

PER SABER-NE MÉS:
Cosmos, de Carl Sagan [Edicions de la UB, 2006]



Posted in Pol Bartrès | Tagged , , | Comentaris tancats a POLS D’ESTRELLES

En nom del progrés

En medicina, l’estadística és clau. Poder disposar de dades per analitzar, comparar, estudiar o contraposar-les és imprescindible per a la recerca biomèdica. Per exemple, per decidir el tractament més adequat cal comparar la resposta dels pacients que han rebut un tractament determinat i els que n’han rebut un altre. O per poder relacionar una mutació genòmica específica com a responsable d’un tipus de càncer, cal comparar el genoma dels pacients que pateixen tal càncer per determinar quina mutació comparteixen i comparar-ho amb un grup de no malalts per comprovar que els individus sans no presenten la mutació. Evidentment, com més dades tinguem, com més pacients puguem comparar, més potents seran les conclusions a les que puguem arribar.

En ple context del big data, la informàtica actual permet treballar amb massives quantitats de dades que han revolucionat com entenem la investigació mèdica. La comunitat científica internacional i les estratègies de recerca i innovació de la Unió Europea reclamen disposar de dades sanitàries per potenciar el sistema R+D+i global. A Catalunya, així com a altres països europeus, existeixen des de fa anys diversos sistemes per compartir i analitzar les dades del sistema sanitari públic, destinats tant al món sanitari com a la investigació científica. Fa pocs mesos, però, el Departament de Salut de la Generalitat va presentar un nou projecte, el projecte VISC+, que, segons informaven, volia aprofitar i reutilitzar les dades d’activitat assistencial, registre i històries clíniques per tal que els investigadors poguessin realitzar estudis de recerca. Amb una novetat respecte altres exemples: un dels objectius del projecte era la transferència de resultats de la recerca als sectors productius, obrint la possibilitat de vendre tals dades.

viscmes1

Les dades sanitàries són altament sensibles. Actualment, no és difícil tenir informació sobre les probabilitats que tenim de desenvolupar una malaltia com l’Alzheimer o el Parkinson, el risc de patir algun tipus de càncer o saber si som portadors d’alguna variant genòmica associada a patologies com l’esquizofrènia. Donar la possibilitat de vendre aquestes dades obre un mar de dubtes en els riscos que puguin no utilitzar-se només per l’interès i el benefici de l’individu sinó també contra ell mateix, influint directament en el mercat laboral o la cobertura sanitària.

Òbviament, VISC+ preveia diferents tipologies de dades anonimitzades per garantir la privacitat i seguretat de les dades; malgrat tot, l’Autoritat de Protecció de Dades i l’Observatori de Bioètica van alertar del risc de poder arribar a desxifrar la identitat dels individus.

La polèmica estava servida. Finalment, després d’una forta oposició al projecte, el Parlament va aprovar, fa poc més d’un mes, una moció presentada per ICV-EUiA per  paralitzar el projecte i obrir un procés participatiu.

El dilema no és menor. Obtenir dades, anònimes o no, és vital per a la investigació mèdica. I, molta investigació no es fa sense ànim de lucre. Alhora, és vital garantir el dret a la nostra pròpia privacitat. Com superar això sense xocar no ha de ser impossible. Cal un debat profund al voltant de la gestió de dades en general, i de les dades sensibles en concret, afegint l’afany de lucre i el model productiu en tot això. Malgrat que la finalitat última pugui ser noble, on posem els límits per fer avançar el coneixement?



Posted in Núria Radó | Tagged , , , | Comentaris tancats a En nom del progrés

PROTECCIÓ NOMÉS SOBRE EL PAPER:

Del 12 al 19 de novembre va tenir lloc el Congrés Mundial de Parcs de la UICN a Sydney, Austràlia. Es tracta de l’event internacional de més rellevància en el que es debat l’estat de les zones naturals protegides arreu del planeta i d’on en surten les propostes de millora per a la propera dècada.

Algunes de les conclusions són que àreas emblemàtiques com les illes Galápagos a Equador estan patint una degradació considerable degut a que els recursos destinats a la seva protecció no paren de minvar i per tant la seva gestió resulta ineficient.

I tot això a pesar que els beneficis que la societat obté de la protecció de certes regions del seu territori resulten molt sorprenents: moltes ciutats depenen de l’aigua potable que els proporcionen boscos i zones humides properes i alguns dels parcs nacionals més coneguts obtenen molts més ingressos del turisme que el pressupost que es destina a la protecció de l’espai en si mateix.

A pesar de tot a Indonesia per exemple, el Govern ha autoritzat les extraccions mineres en mig milió d’hectàrees de zones anteriorment protegides i alguns dels icònics parcs nacionals africans estan oberts ara a l’extracció de petroli dins la seva superficie.

El problema no es cenyeix només a paraísos naturals del Tercer Món.

A Espanya mateix som testimonis de com la crisi econòmica fa que les mesures de protecció ambiental del territori siguin molt fluctuants. Els poders econòmics pressionen i aconsegueixen modificar lleis en contra del benefici de la majoria i del sentit comú dels responsables polítics: el mes d’octubre passat, el Govern del PP va introduir una esmena a la llei de Parcs Nacionals per tal de facilitar la caça dins les reserves naturals de major protecció. Tots els grups de la oposició s’han posicionat en contra d’aquesta esmena per atemptar contra els principis per els quals s’havien creat aquestes zones protegides.

Al territori català trobem altres exemples en aquesta direcció: el Govern de la Generalitat prepara una llei exprés que permetrà vulnerar totes les lleis urbanístiques, territorials i ambientals vàlides fins ara perquè es pugui construir en el Parc Natural del Cap de Creus el nou projecte empresarial del cuiner Ferran Adrià. Aquest, preveu incrementar de manera molt considerable la superficie construida en el seu restaurant i per a aconseguir-ho s’està modificant la legislació per a fer-la a la mesura dels seus interessos empresarials.http://d22r54gnmuhwmk.cloudfront.net/photos/1/kd/la/lqkDlABPyBiahQo-580x326-noPad.jpg

Fins i tot alguns dels naturalistes més mediàtics del territori català s’han pronunciat a favor del projecte d’Adrià i han defensat que l’ampliació del Bulli no afectarà els valors naturals de l’espai en la seva globalitat i en contrapartida es dinamitzarà el territori. Si així fos, no entenc perquè en el moment de la seva declaració com a espai a protegir, Cala Montjoi va quedar dins el perímetre del Parc.

Per saber-ne més: http://www.worldparkscongress.org/

Posted in Joan Basagaña | Comentaris tancats a PROTECCIÓ NOMÉS SOBRE EL PAPER:

SEXE O IMMORTALITAT?

microbrachius_dicki___sex_in_the_devonian_by_gogosardina-d83fejjParlem de sexe.
Aquesta tardor, un equip d’investigació australià, ha publicat un estudi sorprenent que situa l’aparició de la còpula ara fa 385 milions d’anys, molt abans del que es creia.

L’article demostra que la fecundació interna era la praxis reproductiva de l’antic placoderm Microbrachius dicki, un peix primitiu, el primer gnatostomat [vertebrat amb mandíbula].
Els individus màscles d’aquesta espècie prehistòrica estaven proveïts de dos apèndix simètrics en forma d’L a la cua, amb un sistema de cavitats que permetia omplir-los d’aigua de mar per enaltir-los i projectar una barreja de gàmetes i aigua salada a l’interior d’una cavitat posterior de la femella.
Aquesta descoberta revela que en aquests ancestrals placoderms la còpula precedeix la fecundació externa.

Però anem al principi de tot.
L’aparició de la vida a la Terra té, si fa no fa, uns 3900 milions d’anys d’antiguitat. El sexe uns 1200 milions.

El primer organisme amb reproducció sexual del què es té constància és la Bangiomorpha pubescens, un antecessor de l’actual alga vermella, trobada a l’arxipèlag àrtic canadenc.
El sexe apareix i s’obre pas com una estratègia biològica revolucionària. Còpula a banda [no deixa de ser una ocurrent sofisticació procedimental que, exitosa, afavorí el pas dels organismes sexuals de l’aigua a la terra], la reproducció sexual consisteix en un procés de combinació de material genètic de dos individus a partir del qual en neix un de nou, únic i diferenciat.

En contraposició a la reproducció asexual, es diu que la praxis del sexe té un “doble cost”: el requisit de dos progenitors disminueix dràsticament la velocitat reproductiva i la combinació genètica perpetua característiques que esdevenen desfavorables.
Podríem dir que la reproducció asexual (encara ara molt estesa en éssers vius com microorganismes, algues i fongs) és idònia en entorns rics en recursos; ja que en època d’abundància permet una ràpida i eficaç colonització del medi. I que el sexe, en canvi, dispara la diversitat i, de retruc per evolució, la capacitat d’adaptació dels organismes al medi; prevalent en entorns desfavorables, de grans canvis i incerteses.
L’eficàcia i estabilitat de la reproducció asexual o bé la diversitat i capacitat d’adaptació de la sexual? Quina estratègia reproductiva és millor?

L’asexual s’esdevé per clonació; engendra individus genèticament idèntics als seus predecessors. Per tant, el mateix organisme es va replicant i perpetuant en el temps, flirtejant amb la immortalitat. El sexe, en canvi, engendra organismes diferenciats; la mort hi és inherent.
Uf! Sexe o immortalitat?

Per curiós que pugui semblar, en la majoria d’organismes eucariotes la vida ha preferit (no com a voluntat sinó per contingència) perpetuar-se diversa en comptes d’immortal.
Visca el sexe doncs.

POL BARTRÈS

PER SABER-NE MÉS:
El gen egoísta, de Richard Dawkins [Salvat Editores, 2014]
El sueño de Darwin: ciencia ficción y evolución, d’Eduardo Gallego i Javier Redal [Revista BEM, 2003]

Posted in Pol Bartrès | Tagged , , | Comentaris tancats a SEXE O IMMORTALITAT?