Des de temps dels fenicis la tonyina vermella procedent de l’Atlàntic s’ha pescat quan aquesta espècie de peix pelàgic arribava a les aigües més càlides del mar Mediterrani per a fer-hi les seves postes. Amb arts pesqueres mil·lenàries com les almadraves andaluses, s’interceptava el pas d’aquests grans depredadors marins al seu pas per l’Estret de Gibraltar i aprofitar-ne així la seva carn vermella.
Durant més de tres mil anys aquestes pràctiques no van suposar cap problema per a l’espècie ni per a l’ecosistema marí ja que es tracta d’una tècnica selectiva que només capturava els individus de major tamany que ja s’havien reproduït amb anterioritat durant dècades. D’aquesta manera s’establia una relació equilibrada entre éssers humans i tonyines que s’ha perpetuat fins als nostres dies.
Avui en dia la tonyina vermella (Thunnus thynnus) continua essent pescada de la mateixa manera, però en els darreres dècades l’augment de la demanda d’aquests túnids des dels mercats japonesos i l’explosió mundial del consum de sushi i sashimi arreu del planeta han fet proliferar l’ús de tècniques industrials per augmentar el nombre d’individus capturats degut al preu desorbitat que s’ha arribat a pagar per el quilo de tonyina, fet que ha desfermat la cobdícia de moltes flotes pesqueres.
Només en les últimes dues dècades la població adulta de tonyina ha disminuït en un vuitanta per cent i la talla dels individus pescats és alarmantment menor.
El debat sobre el futur de la tonyina vermella ha sigut un tema candent durant l’últim any. En el Congrés Mundial sobre Conservació de la Natura celebrat a Barcelona l’octubre passat i organitzat per la UICN, aquest tema fou un gran pilar de discussió. La institució internacional més prestigiosa en temes de conservació va posar el crit d’alarma per tal de fer reaccionar els governs implicats en aquesta lucrativa indústria.
Només un mes més tard, representants d’aquests països es van reunir a Marràqueix per tal de posar ordre i regularitzar la situació de l’espècie.
Tot i que els científics aconsellen no sobrepassar les quinze mil tonelades l’any de tonyina pescada, els forts interessos econòmics associats van ser prou forts com per permetre que el total de captures legals per al 2009 fos de 22.000 tonelades per a tot l’Atlàntic Est i el Mediterrani. Amb aquesta xifra s’exerceix un nivell de pressió insostenible per a un stock que es troba ja a punt de col·lapsar-se.
A partir d’aquest moment la guerra per pescar les últimes tonyines del Mediterrani ha donat el seu tret de sortida. Tot i tenir el suficient coneixement científic per tal d’invertir la situació amb propostes assequibles, els interessos del sector pesquer estan primant clarament davant la conservació d’una espècie i del manteniment de l’equilibri ecològic d’un mar ja de per si massa malmès.
Entre burocràcia, congressos, jerarquies administratives i falta de regularització, les últimes tonyines feien la seva posta en les aigües tranquil·les de les Balears, intentant perpetuar la seva espècie com han fet sempre, amb el perill de convertir-se en un dels últims plats de sushi. JOAN BASAGAÑA
