Aquests dies hem vist en molts mitjans de comunicació, noticies sobre la infecció de
centenars de persones pel bacteri Escherichia coli, també anomenat E. coli, que ha arribat a causar la mort de com a mínim 14 infectats. En un principi es va sospitar del cogombre procedent d’Espanya, cosa que va provocar grans pèrdues econòmiques en el nostre país. Per sort, es va veure aviat que l’origen era un altre, que la infecció es va donar segurament durant el transport cap a Hamburg, i aquestes hortalisses es van poder tornar a comercialitzar.
Aquest bacteri però, no s’acostuma a associar a malalties greus, al contrari, de fet és un element necessari per a la correcta funció del sistema digestiu. El trobem en els intestins de la majoria de mamífers sans, on és el principal organisme. Allí el bacteri actua com a comensal, formant part de la flora intestinal i ajudant en l’absorció de nutrients. Concretament en els humans, l’E. coli colonitza el tracte gastrointestinal d’un nounat adherint-se a les mucositats de l’intestí gruixut en un temps de només 48 hores després de la primera ingesta. Així doncs, com un element tant important i necessari del nostre organisme ha pogut causar tantes morts?
El món dels microorganismes no és tan rígid com el món macroscòpic al que nosaltres
estem acostumats. Existeixen moltes soques diferents del bacteri, cada una amb les seves pròpies característiques, i a més a més, el pas d’informació genètica entre elles és bastant usual. Això permet que la varietat sigui enorme, i que la capacitat de canviar que tenen aquests organismes sigui terriblement alta. Una d’aquestes soques rep el nom tant complicat de Escherichia coli O104:H4, és poc comuna, però pot produir malalties greus, com la que s’ha donat a Alemanya, el Síndrome Urèmic Hemolític (SUH).
Aquesta malaltia es caracteritza per provocar forta febre, vòmit i diarrees, sang en les femtes i una forta debilitat. La pèrdua de líquid pot ser tant gran que pot arribar a provocar la mort. Al tractar-se d’un bacteri es podria pensar que amb antibiòtics es podria solucionar i eliminar els microorganismes, però curiosament, aquests poden estimular la producció de la toxina, empitjorant encara més els símptomes.
Una higiene correcta és la millor manera de prevenir el contagi. Les fonts principal és la carn de boví poc cuita, la llet no pasteuritzada i els productes que se’n deriven, i també l’aigua contaminada. El que es recomana és que la carn es cogui correctament, ja que el bacteri es destrueix als 70ºC. Cal controlar també l’ús de la llet i de derivats làctics, i encara que estiguin correctament pasteuritzats, s’ha d’assegurar que es mantingui la cadena del fred. I molt important, totes les fruites i verdures que es consumeixen han d’estar curosament rentades abans d’ingerir-les, ja que moltes d’elles en les mengem crues.
En el moment d’escriure aquest article sobre el bacteri causant de la crisi del cogombre, encara no es coneixia realment la causa d’infecció ni en quin moment van adquirir la soca causant del SUH. De fet, no serà fàcil trobar-ho, ja que hi ha tants passos diferents en el procés de producció i transport de les fruites i hortalisses produïdes, que dificulta molt la seva recerca. Per sort però, la ministra alemanya va rectificar sobre l’origen del brot, si bé gran part del mal ja estava fet.
GEMMA FIGUERAS
