CÀPSULA DEL TEMPS

“Què creus que ens diria si ens pogués enviar un 2014-04-16 11.33.50missatge a través del temps?” em pregunta un jove estudiant del Mathematisches Institut de Göttingen, tot assenyalant la foto de Hermann Minkowski que presideix una singular exposició d’objectes matemàtics, entre les vitrines de la qual un reduït grup d’alumnes esperen inquiets fer el seu darrer examen trimestral.
“Què ens diria Minkowski a nosaltres?” faig retardant la resposta, cercant uns segons de marge per rumiar-la.

Minkowski, precoç i brillant matemàtic alemany, de qui el passat 22 de juny va fer 150 anys del seu naixement, convertí, amb els seus col·legues i amics Felix Klein i David Hilbert, la ciutat alemanya de Göttingen en el centre neuràlgic mundial de les matemàtiques d’inicis del segleXX. Mort prematurament, Hermann Minkowski, ha passat a la posteritat com el pare d’una de les més revolucionàries formulacions científiques de la història: l’espai-temps.

L’espai i el temps; l’un ens empara, l’altre ens empeny irremissible. Ocupar l’espai i transitar pel temps són condició necessària per a l’existir i Minkowski s’atreví a deslliurar ambdós de la seva impertorbable estructura i cadència, aglutinant-los en un tot unívoc, relatiu i alterable.

L’Univers és, en essència, tres coses: matèria (inert i viva), energia i espai-temps. Talment substància i receptacle, contingut i continent.
Al llarg de la història, la humanitat ha aconseguit modelar matèria i energia, però s’ha vist incapaç de fer-ho amb l’espai-temps. Juntament amb l’impuls de preservar la memòria del que ens ha precedit i l’anhel de transcendir vers el futur, sempre ens ha acompanyat el vell somni de viatjar pel temps, cap a èpoques i indrets distants del passat o del futur; però, desgraciadament, la nostra impossibilitat d’assolir velocitats properes a les de la llum ho fa francament difícil. A dia d’avui l’única manera de viatjar pel temps és fer-ho cap al futur i a una cadència natural de 3600s/h.

Això sí, els humans hem trobat un enginyós i senzill sistema d’enviar missatges a través del temps, fent un gran salt intergeneracional: la “càpsula del temps”.
La primera càpsula del temps contemporània fou la Cript of Civilization de la Universitat d’Oglethorpe [EEUU]; una càmera plena d’objectes hermèticament sellada el 1936, amb la voluntat de ser oberta l’any 8113. Des d’aleshores se n’han construït arreu del món; com la que, instal·lada a la plaça del Cosmocaixa en commemoració de l’Any Cerdà, espera ser oberta el proper 2159 pels ciutadans de la Barcelona del futur.

“Això mateix, què creus que ens diria Hermann?” insisteix impacient l’estudiant de matemàtiques. “No ho sé… Què diries tu si poguessis enviar un missatge 150 anys cap al futur?” “Doncs… que no esperin el dia abans dels exàmens per estudiar.” fa amb un somriure.

POL BARTRÈS

PER SABER-NE MÉS:
Hilbert, de Constance Reid [Springer-Vorlag, 1996]
La màquina del temps, d’H.G. Wells [Ed. Estrella Polar, 2009]



This entry was posted in Pol Bartrès and tagged , . Bookmark the permalink.

Comments are closed.