VIURE LA CIÈNCIA

ciencia viscuda3L’ensenyament de les ciències i la tecnologia ve d’antic.
Immersos en una ancestral dicotomia epistemològica entre descriure, comprendre i explicar, al llarg de la Història hem empès el nostre coneixement científic col•lectivitzant-ne la vivència, exercint-ne múltiples i variades formes de transmissió.

Escoles, acadèmies, gremis, societats científiques, liceus, universitats, col•legis professionals,… fins als centres educatius contemporanis.
De la sorrera on els antics hel•lens traçaven amb una simple vara de fusta efímeres formes geomètriques, a les pissarres digitals; passant pel taller del mestre artesà, els atapeïts studiolos dels savis renaixentistes o les selectes instal•lacions de les agrupacions aristocràtiques d’especialistes i erudits; els diferents agents que han encapçalat al llarg dels anys la pedagogia i divulgació de la ciència i la tècnica, han posat l’objecte al centre de l’experiència científica, amb el simple i principal propòsit d’enaltir-ne la vivència.

Descriure, comprendre i explicar.
La vivència és una experiència íntima i personal, de caràcter eminentment afectiu.
Vivim la ciència des de petits; la descobrim rera cada cosa que rodola, sona, xoca, cau, esquitxa, rasca, punxa, gira o esclata. De fet, és l’àmbit familiar on s’esdevenen les nostres primeres experiències científiques; un bagatge inicial que no deixa de ser una ineludible eina més del nostre arsenal social, cultural i personal com a individus.
I, actualment, per sort com a dret i obligació, també vivim la ciència durant l’educació primària i secundàries de la que ens hem dotat. La ciència s’observa, s’experimenta, es mesura,… i és en els centres on s’ha impartit durant generacions i generacions que s’ha anat acumulant un seguit d’objectes i aparells per desenvolupar la seva praxis; recursos pedagògics per a la seva aproximació als alumnes.

Coneixedores d’aquest valuós, per bé que menystingut, patrimoni que atresoren molts dels centres educatius del país, un grup d’educadores de Mataró han tingut la lloable iniciativa de recopilar i catalogar els objectes didàctics utilitzats per l’ensenyament de disciplines científiques dels centres de la comarca del Maresme durant els dos darrers segles, per ubicar-los dins el seu context històric i social. Un exhaustiu i apassionat treball que s’ha materialitzat en la recomanable exposició “Ciència viscuda”, emplaçada fins el 21 de juny al Museu Can Serra de Mataró.

Tan de bo aquesta experiència local esperoni a la resta d’institucions educatives, gremis i col•legis professionals del país a recuperar, preservar i posar en valor el seu patrimoni; com a testimoni i llegat de la pedagogia i divulgació de la ciència i la tecnologia; per entendre’n el seu aprenentatge i transmissió; per descobrir com ha estat viscuda l’engrescadora experiència de descriure, comprendre i explicar.

PER SABER-NE MÉS:
– El patrimonio científico de los IES, de J.M. Bernal i J.D. López [UNED, 2009]



This entry was posted in Pol Bartrès and tagged , , . Bookmark the permalink.

Comments are closed.