(descobrir i experimentar a casa)
Descobrir. He volgut encetar la meva col·laboració a “L’altra cara de la ciència” de la revista Valors amb aquesta captivadora paraula, un dels principals motors de la ciència. Descobrir: enretirar el delicat vel que cobreix la realitat, trobar inesperades certeses.
Descobrir, una plaent guspira que encén la passió per la ciència; un fugaç llampec –talment un clic neuronal- conseqüència directa de la curiositat i la perspicàcia.
De ben segur, tothom ho ha experimentat en alguna ocasió, en el moment més insospitat; la descoberta és un instant únic de goig i confort intel·lectual. Una experiència que, per exemple, trobem reflectida breument en “El sentit íntim” [un audaç i suggestiu assaig de Josep Ramoneda, un text a recuperar]. El filòsof ens parla de la intuïció científica com a moment de veritat: “La intuïció és el primer i cabdal moment del fet científic. La intuïció és l’impacte, la demostració és l’ordre; la intuïció és feliç trobada, sorpresa; la demostració és deducció previsible: portar les innovacions al seu lloc, dintre de les regles del joc”.
La intuïció, aquesta experiència primària de coneixement directe i immediat, lliure de reflexió, és l’avantsala del descobrir. La descoberta no és, en cap cas, passiva; sempre ve precedida d’interès i observació. I, especialment en l’àmbit científic, aquest contacte directe –aquesta actitud proactiva vers el coneixement- es materialitza en l’experimentació. És experimentant, doncs, quan restem més oberts a descobrir.
Experimentar és interpel·lar obertament la natura, posar a prova la matèria i els seus fenòmens. A l’experimentar, pregunto i la natura respon. No necessàriament el què espero o desitjo, però ella sempre respon. I això ens porta a una altra consideració: Tenim l’experimentació científica al nostre abast?
El científic i divulgador Marc Boada feia la següent reflexió en una recent entrevista a la publicació B30: “Si vols practicar qualsevol tipus de disciplina artística o practicar un sentiment místic o religiós [jo afegiria també: fer tot tipus d’esport o gaudir de la lectura] no tindràs cap problema per trobar un espai; però si vols fer un experiment, no hi ha cap lloc on el puguis anar a fer”.
Certament, ens nodrim d’infraestructures públiques i privades per a poder desenvolupar-nos lúdicament a través de l’art, l’espiritualitat o l’esport; però no en tenim per a potenciar la nostra innata creativitat científica.
No tenim on anar a fer ciència i, per això, Boada i el seu equip proposen endur-nos-la a casa. Amb el nom de “Descobreix la ciència amb Quèquicom”, han tret al mercat una sèrie limitada de kits d’experimentació [més informació a: www.pendulum.es], promoguts pel programa de Televisió de Catalunya Quèquicom i la revista Investigación y Ciencia.
Diàfans i entenedors, sense artificis, aquests variats kits de ciència ens conviden a gaudir a casa de la manipulació de diversos materials, de l’anar més enllà del fenòmens esperats, del trobar bellesa en tota mena d’elements quotidians. Un atrevit intent de condensar la ciència en petites capses. Un recurs per experimentar que, certament, val la pena descobrir. POL BARTRÈS
