L’enginy humà pot copiar amb certa precisió fenòmens naturals segons les seves conveniències. Accions com descontaminar l’aire, purificar l’aigua o protegir les costes davant de temporals es poden portar a terme per mitjà d’opcions tecnològiques com filtres, depuradores o dics de contenció.
No obstant, a la natura aquests processos hi tenen lloc d’una manera espontània i per tant gratuïta. És a dir, les aigües residuals es purifiquen si son tractades en una depuradora, però això té uns costos derivats de la posada en funcionament i el posterior manteniment de la instal·lació que s’ha construït a tal efecte. En el medi natural aquest procés es dóna d’igual manera al llarg del curs d’un riu o en una zona d’aiguamolls i evidentment sense cap cost addicional formant el que es coneix com a servei ecosistèmic.
Sovint pequem de poca modèstia i creiem que tot el que ha estat construït per l’home és més valuós i això ens enforteix l’ego d’espècie suprema. Potser no fem més que llençar els diners.
La iniciativa TEEB, (The Economycs of Ecosystems and Biodiversity) és el primer intent de mesurar el valor d’aquests “serveis ecosistèmics” i l’impacte econòmic de la seva pèrdua. Aquesta iniciativa va sorgir de la cimera de ministres de medi ambient celebrada a Potsdam, Alemanya el març de 2007 i està dirigida per l’economista del Deutsche Bank, PavanSukhdev.
El principal objectiu de l’estudi és posar de relleu 
els serveis ecosistèmics i les importants pèrdues econòmiques i repercussions en el benestar de les persones degudes a la continua degradació ambiental.
Les pressions derivades de l’augment de la població mundial, els canvis en els patrons de consum, l’ urbanització incontrolada i els efectes del canvi climàtic fan que els sistemes naturals cada vegada estiguin més malmesos i això suposa que haurem de dedicar més esforç i més tecnologia per a obtenir tots aquells beneficis que fins ara gaudíem de manera il·limitada.
L’últim informe presentat en el marc del TEEB demostra que les inversions en la protecció de la natura poden ser molt rentables i insta als governs a actuar en aquest sentit.
Lluny de caure en la demagògia ecologista l’informe consta del suport de nombrosos científics, economistes i especialistes en política de tot el món que fan un anàlisi de més de 1.000 estudis concrets realitzat en diferents països.
Per exemple un projecte de reforestació i manteniment de 12.000 hectàrees de manglar al Vietnam que va tenir un cost inicial d’un milió de dòlars suposa a llarg plaç
un estalvi de més de 7 milions de dòlars en dics de contenció. (Tallis et al. 2008).
Augmentar el nombre d’àrees protegides, invertir en la seva restauració i manteniment i frenar la pèrdua de biodiversitat es convertiran aviat en mesures essencials cap a una economia més sostenible i poden suposar també un factor clau per a l’èxit de la lluita contra el canvi
climàtic. JOAN BASAGAÑA
Per saber-ne més:
http://ec.europa.eu/environment/nature/biodiversity/economics
http://www.unep.org/pdf/TEEB_D1_Summary.pdf
