Una de les pitjors conseqüències de l’analfabetisme científic és la gran quantitat de mentides o mitges veritats que corren a través del boca-orella i que, en nom de la ciència, justifiquen i expliquen incorrectament tot de fenòmens que, malauradament, acaben sent falsos.
Des d’un punt de vista científic, molts d’aquests mites sense lògica ni fonament, són fins i tot, divertits: els cabells i les ungles continuen creixent després de morts? Mentida. De fet, no té ni cap ni peus. Quan un mor, moren totes les seves cèl·lules, i per tant, deixen de fer la seva funció, sigui quina sigui. D’on pot venir, doncs, aquesta “saviesa” popular? Sens dubte, deu ser perquè un cop morim, el nostre propi metabolisme pateix una ràpida deshidratació, que fa que els teixits, com la pell, s’encongeixin. A l’encongir-se la pell del voltant de l’ungla, fa que es vegi gran part de l’ungla que quan som vius queda recoberta de pell, per tant, poc temps després de morts, sembla que tinguem les ungles més llargues. Amb els cabells passa exactament el mateix: com que la cara i tot el que cos s’encongeix, la mida relativa dels cabells augmenta, però no perquè creixin, sinó perquè és el cos el que es fa més petit.
Els refredats els causa el fred? Un cop d’aire? El cabell moll? Mentida! El refredat és una infecció lleu de les vies respiratòries causades per alguns virus, els més comuns, els rinovirus. Aquests virus conviuen amb nosaltres a través de l’aire i, cada vegada que respirem n’inhalem. Malgrat inhalar-los, no caiem malalts ja que, per estar refredats necessitem que aquests virus entrin a les nostres cèl·lules, cosa que no és del tot fàcil, ja que nosaltres generem barreres per tal de defensar-nos. Una d’aquestes barreres que genera el nostre cos és el moc: la gran majoria de rinovirus queden enganxats en una capa mucosa força fastigosa que les nostres cèl·lules de la tràquea s’encarregaran d’anar desplaçant fins a ser engolits i digerits a l’estómac, de manera que així anirem eliminant els virus sense perill d’agafar un refredat. Ara bé, a l’hivern, els cilis (la part de les cèl·lules de la tràquea que desplacen el moc) s’alenteixen i els costa més desplaçar el moc, de manera que els virus tenen més temps per entrar dins les nostres cèl·lules, infectar-les i refredar-nos. I em sap greu informar-vos que, per més vitamina C que preneu, aquesta no serà la responsable que es curi el vostre refredat; això també és mentida.
De mites i malentesos en el món de la ciència n’hi ha un munt. Molts d’ells seguiran passant de generació en generació sense adonar-nos-en. Però una manera d’intentar evitar creure’ns tonteries és llegint el recull de mites científics que ha publicat aquest any l’investigador Daniel Closa. Un llibre absolutament interessant que us farà allargar la carta als Reis!
Per saber-ne més:
Daniel Closa. 100 mites de la ciència. Cossetània Edicions, 2010.
