Al llarg de la història de la ciència i la tècnica, incomptables vegades s’ha produït un curiós fenomen: la simultaneïtat de descobriments. És a dir, el fet que de forma independent, persones diferents, sense relació ni coneixença entre si ni en els seus respectius treballs, arribin a les mateixes conclusions al mateix temps.
És el que l’eminent sociòleg americà Robert K. Merton anomenà “multiple independent discovery”. Talment una ocurrència coincident, una troballa compartida, una confluència científica.
L’evolució de la ciència està marcada per tot un munt d’aquestes curioses coincidències. Algunes de tan sonades com la de Darwin i Wallace i la seva famosa teoria de l’evolució de les espècies per selecció natural; o Fermat i Descartes amb la introducció de la geometria analítica; Morse i Wheatstone amb el telègraf elèctric; Faraday i Joseph Henry amb l’estudi de la inducció electro-magnètica, Graham Bell i Elisha Gray amb el telèfon, Edison i Swam amb la bombeta i, fins i tot els germans Wright i Richard Peers amb els seus respectius aeroplans.
I, pel què sembla, com més va, més se’n produeixen!
Aquest fenomen misteriós, mig màgic, té múltiples causes. Els descobriments, per allunyats que siguin, neixen en un mateix context global de coneixement, amb una més que probable base científica compartida, un mateix impuls social i una similar lògica d’investigació.
En certa manera, en molts d’aquests casos, el descobriment aflora com a resposta inesperada d’una demanda de coneixement concreta, com a fruit d’un silent període de maduració impulsat per una infinitat d’aportacions d’anteriors investigadors.
Aquesta primavera, a la comarca del Maresme, s’esdevé una feliç confluència científica. Arrenquen dues iniciatives coincidents en l’àmbit de la divulgació i pedagogia de la ciència i la tècnica: el club Xnèrgic i el Laboratori d’Aprenentatge Científic [LAC].
Ambdos projectes, ubicats al TecnoCampus, tenen com a objectiu una aproximació lúdica i desacomplexada dels adolescents i joves al fet científic i tecnològic. Experimentar, descobrir i expressar-se a través de la ciència com a vehicle de gaudi.
El rumb de la ciència i la tècnica és absolutament imprevisible; entre altres coses perquè, generació rera generació, petites aportacions seriades o simultànies en marquen l’esdevenir.
La coincidència de dues iniciatives de lleure científic al Maresme ens convida a il·lusionar-nos per una necessitat latent que aflora, per una iniciativa ciutadana estratègica per avançar vers una societat del coneixement.
POL BARTRÈS
PER SABER-NE MÉS:
– A hombros de gigantes, de Robert K. Merton [Edicions 62, 1990]
