Un dels canvis més remarcables de les últimes dècades i que ha transformat més la nostra societat és el desenvolupament de les noves tecnologies. Des dels anys 90 hem vist com anaven transformant-se les relaciones personals i la nostra manera de treballar gràcies a aparells que cada vegada ens faciliten més la comunicació entre nosaltres.
Les aplicacions de les noves tecnologies però no són només per a la comunicació i difusió d’informació, sinó que poden ajudar a millorar l’eficàcia de molts processos i fer que la nostra societat funcioni d’una manera més acurada. Per exemple, l’aplicació de sistemes domòtics en els nostres habitatges permet controlar d’una manera molt efectiva l’energia necessària per a mantenir l’escalfor i no malbaratar energia reduint el nostre impacte.
Internet, els ordinadors, els telèfons mòbils no han parat de millorar les seves capacitats a contrarellotge. Quan es descobreix un nou aparell amb alguna aplicació revolucionària, ràpidament tothom acaba sucumbint i canviant el seu mòbil vell per un de nova generació. I llavors apareixen un altre gadget imprescindible per escoltar música, navegar per la xarxa o per estar a la última en un món hipertecnològic. En 6 mesos un aparell que funciona correctament pot quedar obsolet degut a una nova moda i això ens condueix a canviar-lo i a consumir una quantitat molt elevada d’aparells electrònics, la nova tendència d’usar i llençar.
Hem acumulat gran quantitat de ferralla electrònica i la gestió d’aquests residus és complexe, està poc desenvolupada i porta associada una problemàtica socio-ecològica de gran abast que no para d’extendre’s arreu del planeta.
Un mòbil o un portàtil és una barreja de plàstics i fins a 30 metalls diferents, alguns tant valuosos com el níquel, el paladi o fins i tot la plata i l’or. En un sol aparell la quantitat d’aquests elements és molt petita i fins ara ha sigut poc rentable dedicar esforços al seu desballestament i recuperació de materials.
Sovint el que s’ha fet és transportar la gran majoria d’aquesta ferralla a països de l’Àfrica i l’Àsia, abandonant milers de tones d’aparells electrònics en mal estat creant greus impactes socials i ambientals en els països on han sigut abandonats. D’aquesta manera, sorgeix un nou model de relació Nord-Sud on les nostres deixalles electròniques es converteixen en les mines modernes per a grups desafavorits que intenten extreure els petits percentatges de metalls valuosos presents en les carcasses d’aparells suposadament antiquats.
JOAN BASAGAÑA.
Per saber-ne més: http://blogs.elpais.com/eco-lab/2012/03/que-se-hace-con-los-metales-mas-valiosos-de-un-movil.html
