Últimament s’escolten diverses noticies referents al futur de la medicina lligat a la nanorobòtica. Però exactament, en què consisteix aquesta nova ciència?
La nanorobòtica es pot definir com la fabricació de maquines, o millor dit robots, que tenen unes dimensions nanomètriques, és a dir, 10-9 metres. Si fem la conversió veiem que 1 nm equival a 0,000 000 0001 metres. Són per tant unes màquines molt petites, impossibles de veure a simples vista, i que requereixen d’una elevada tècnica per tal de ser fabricades.
La nanorobòtica fa referència a l’enginyeria nanotecnològica, dedicada al disseny i a la construcció de petits robots. Si bé encara està en fase de desenvolupament, es creu que serà la tecnologia del futur i que tindrà diferents usos en la ciència, entre els més importants per exemple, en la medicina, i es coneix com a nanomedicina.
Amb els coneixements de la nanotecnologia es podrien construir petits nanorobots, també coneguts com a nanobots, que podrien actuar dins del cos humà i que estarien programats per a realitzar gairebé qualsevol activitat. Per exemple, una de les publicacions científiques més interessants és la que explica l’ús d’aquests nanobots programats per buscar i destruir les cèl·lules responsables de la formació del càncer. Investigadors de la Universitat de Harvard i del Institut Tecnològic de Massachusetts han sigut capaços de enganxar cadenes de RNA especials, de la mida de 10 nm de diàmetre, a nanopartícules a les que han incorporat drogues utilitzades en quimioteràpia. Aquestes cadenes de RNA son atretes per les cèl·lules cancerígenes, s’hi adhereix, i aleshores deixa anar la droga a l’interior de la mateixa cèl·lula. Aquest mètode directe d’administració de fàrmacs té un gran potencial per al tractament de pacients que pateixen de càncer, evitant al mateix temps els efectes negatius associats a l’administració incorrecte de les drogues o bé als tractaments amb quimioteràpia i els seus forts efectes secundaris. Això es podria evitar amb l’ús de la nanotecnologia, ja que aquesta només afecta a les cèl·lules malaltes, deixant a les cèl·lules sanes intactes i que puguin seguir
A més a més, els nanobots podrien arribar a realitzar la funció de reestructurar o reparar teixits musculars o ossis, ja que es programarien per identificar-ne les fissures i arreglar-les. De la mateixa manera podrien dur incorporades substancies, com ara medicaments, que podrien injectar directament a la zona afectada en petites quantitats, de manera dosificada.
En la majoria dels casos, aquestes nanomàquines es troben en fase d’investigació i desenvolupament, però s’han començat a provar alguns prototips amb resultats molt prometedors. Caldrà esperar però alguns anys per veure els primers tractaments realitzats amb els nanobots.
Per saber-ne més:
Drexler, K. Eric (1986). Engines of Creation: The Coming Era of Nanotechnology. Doubleday.
Kubik T, Bogunia-Kubik K, Sugisaka M. (2005). «Nanotechnology on duty in medical applications». Curr Pharm Biotechnol. 6 (1): 17–33
