Aquesta història va començar fa poc més de quatre anys. Poc abans de la Conferència sobre el Canvi Climàtic de finals del 2009, en un intent de boicotejar-la, més de mil correus electrònics i fitxers d’un servidor de la universitat anglesa d’East Anglia van ser robats en un atac hacker i, posteriorment, publicats. L’objectiu de l’atac era denunciar la suposada conspiració per excloure dels informes de l’IPCC (organisme científic de l’ONU) l’opinió dels científics que no accepten l’origen antropogènic del canvi climàtic.
L’escàndol, conegut com a Climategate (en clar paral·lelisme amb el famós Watergate), va aconseguir que alguns d’aquests correus fossin interpretats com si es pretengués ocultar dades deliberadament per tal de convèncer el món dels perills de l’escalfament global. Mesos més tard, les investigacions del cas van concloure que no hi havia cap evidència de mala praxis científica i que no trobava cap raó per qüestionar el consens científic que diu que l’escalfament global és un fet i és induït per l’activitat humana.
Però el mal ja estava fet. El cas torna a ser noticiable. Un estudi sobre la cobertura del canvi climàtic en la premsa anglesa publicat per la doctora en paleoclimatologia Marion Ferrat a un bloc especialitzat de la European Geosciences Union demostra que el nombre d’articles publicats sobre el canvi climàtic està en descens, suggerint una disminució de l’interès de l’opinió pública en aquest afer. Probablement, no tot deu ser culpa del Climategate. La crisi econòmica o un generalitzat discurs derrotista envers com poder revertir la situació actual també hi deuen tenir alguna cosa a veure.
D’altra banda, l’estudi també detecta un clar augment de l’espai en premsa dels contraris a l’efecte de l’home en el canvi climàtic. Per exemple, quan se cita a considerats experts sobre el tema en qüestió, actualment els escèptics es mencionen en el 27% dels articles mentre que l’any 2007 era només en un 6%. Considerant que hi ha poques coses a la comunitat científica que despertin tanta unanimitat com el canvi climàtic (l’últim informe de l’IPCC considera que hi ha un nivell de certesa del 95% que l’home en sigui el principal responsable), que quasi un terç de l’espai informatiu l’ocupin els contraris a aquesta tesi és, per dir-ho suau, sorprenent.
Simplement, no sabem com reaccionarà la nostra espècie al canvi climàtic. Només sabem que s’espera que la temperatura global augmenti dos graus a finals de segle i l’última vegada que això va passar encara no existíem. No es pot negar-ho ni ser catastrofista. La responsabilitat periodística envers l’opinió pública és vital. Com deia Ramon Barnils, si la informació és fiable, amb poca n’hi ha prou. Perquè si n’hi ha massa, el que en realitat volen no és informar-te, sinó que no vagis informat.
Per saber-ne més (en anglès):
Q&A: Climategate: http://www.theguardian.com/environment/2010/jul/07/climate-emails-question-answer
http://blogs.egu.eu/4degrees/ (estudi sobre el tractament del canvi climàtic)
