La primavera, que tot just acaba de començar, es coneguda per provocar-nos esternuts a molts de nosaltres. Ja sabem que en la majoria dels casos es tracta d’al·lèrgia al pol·len i que no es pas una cosa fora del normal, així com també estem familiaritzats amb els símptomes que provoca, com rinitis, conjuntivitis i asma. Però, com es produeix aquesta reacció 
al·lèrgica i perquè el nostre cos respon d’aquesta manera?
Es considera que quan hi ha 50 grans de pol·len per metre cúbic d’aire es poden produir símptomes al·lèrgics, que afecten entre un 2 – 5% de la població. L’al·lèrgia es una resposta exagerada del nostre cos al entrar en contacte amb aquestes substancies provinents de l’exterior, ja que li causen una hipersensibilitat. La substancia que provoca l’al·lèrgia, en aquest cas el pol·len, es coneix com a al·lergogen. Quan aquest penetra a l’organisme, el sistema immunitari d’una persona al·lèrgica respon produint una gran quantitat d’anticossos, unes proteïnes utilitzades per identificar i neutralitzar elements estranys que han entrat, en aquest cas, grans de pollen. Aquests anticossos s’uneixen a unes cèl·lules determinades anomenades mastòcits, que contenen grans quantitats d’una molècula anomenada d’histamina. Quan això passa, els mastòcits alliberen la histamina i altres productes que són els causants de la reacció al·lèrgica en el nostre organisme. Així doncs, el pol·len no ens provoca directament els símptomes, sinó que és en realitat el nostre cos que ens els provoca quan entra en contacte amb l’al·lergogen.
Una dels tests que es poden fer per saber a quin tipus de pol·len s’és al·lèrgic, es el test de punció. Sobre la pell del pacient s’hi col·loquen diferents gotes que contenen possibles al·lergògens i es realitzen una sèrie de punxades amb una agulla per permetre que la solució penetri a la pell. La reacció al·lèrgica, en cas de ser positiva apareix al cap d’uns 30 minuts.
A Catalunya, els pol·lens mes al·lèrgics son els de la morella roquera i també els de diverses gramínies, així com el produït pel xiprer, l’olivera i els plataners. De forma local, també són importants el pol·len provinent de l’avellaner, el bedoll i l’artemísia.
Quan una persona s’adona que pateix els símptomes típics de l’al·lèrgia al pol·len, el primer que ha de fer es detectar quin tipus de pol·len l’afecta. Així pot saber les plantes que el produeixen i l’època de la pol·linització que presenten. L’època en que es desencadeni l’al·lèrgia dependrà del tipus de pol·len al que s’estigui sensibilitzat. La major part de les plantes que produeixen al·lèrgia fabriquen el pol·len durant els mesos de primavera. L’inici i final de l’estació pol·línica per a una determinada planta és molt similar any rere any, encara que les concentracions de pol·len poden ser molt diferents. Una dada important a saber és que les concentracions de pol·len son més altes a la matinada i als vespres, i que és en els dies més assolellats, secs i que bufa el vent, quan es troba més pol·len a l’ambient. En canvi, quan plou el nivell de pol·len a l’aire davalla ràpidament.
