Quants cops no hem jugat amb una margarida arrencant-ne els seus “pètals” per descobrir si el nostre amor cap a algú era correspost? “ M’estima… No m’estima… M’estima…”
Doncs bé, sento molt defraudar-vos, però el què s’arrenca no són els pètals, sinó una flor sencera, molt petita, sí, però tanmateix, una flor.
Les margarides, dents de lleó, artemisies, cards… Totes aquestes plantes formen part de la família de les Compostes, anomenades Asteraceae en nom científic.
Es tracta d’una família molt evolucionada, que es caracteritza per presentar moltes flors, molt reduïdes, que s’agrupen en una inflorescència, és a dir, en un conjunt de flors organitzades de manera concreta. Hi ha molts tipus d’inflorescències, però en el cas de les compostes, aquesta s’anomena capítol, i les flors que el formen es col·loquen de tal manera que semblen una única flor, molt més gran, i per tant més visible pels insectes pol·linitzadors.
Ben mirat, és una gran estratègia. En lloc de fer una flor gran, com fan les plantes més primitives, les compostes en fan un gran nombre, i cada una d’elles, donarà lloc a un fruit. A més a més, al semblar una sola flor, els insectes al posar-s’hi al damunt, pol·linitzen moltes més flors a la vegada. Per tant, més feina feta en menys temps.
Les flors, degut a la important reducció que han patit durant l’evolució, presenten unes característiques pròpies. El calze, generalment verd i que protegeix la flor quan encara no s’ha obert, en les compostes s’ha reduït tant, que s’ha convertit en un seguit de pèls. Aquests pèls o vil·là, tenen un important paper en la dispersió dels fruits, ja que permet que aquests siguin dispersats pel vent. Tots hem ajudat a aquesta dispersió bufant una dent de lleó. Cada peça que se’n desprèn i surt volant és un fruit, anomenat aqueni. Cada un d’ells està acompanyat del seu vil·là, i segons la quantitat de vent que bufi, el fruit es dispersarà, podent viatjar grans distàncies i així colonitzar noves àrees.
Cada flor, encara que no ho sembli, està formada per 5 pètals soldats, i podem distingir dos tipus de flors. Hi ha les flors anomenades tubuloses, perquè els seus pètals fan un tub, i a l’extrem del tub, s’hi poden veure 5 petites dents, que corresponen als extrems dels pètals, que no estan soldats. Les altres flors, s’anomenen ligulades, perquè els pètals, si bé també fan un tub molt curt a la base, la resta s’allarga, fent un limbe pla, que sobresurt i és molt visible en la inflorescència, i que rep el nom de lígula.
Si ara pensem en una margarida, podem clarament distingir dues parts de la inflorescència; el botó central, que en realitat està format per moltes flors tubuloses de color groc, i les flors exteriors, que recorden a pètals, que en realitat són flors ligulades, formades per pètals de color blanc. En canvi, en la dent de lleó, totes les flors que presenta són ligulades, amb pètals de color groc.
Probablement, a partir d’ara, cada vegada que tornem a jugar amb una composta, sigui per saber si ens estimen o per veure com volen els seus fruits en el vent, ens la mirarem de forma diferent. GEMMA FIGUERAS
