Malauradament no hem creat una societat on la ciència està a les nostres converses de cafè. Trobaríem exemples que fan palès que els científics viuen massa sovint d’esquena a la societat que els paga les seves investigacions. I trobaríem encara més motius per argumentar que vivim en una societat que viu d’esquena als avenços científics. Però existeixen excepcions: temes d’alt valor científic que conviuen de ple amb el nostre dia a dia i que influencien la nostra concepció del món. I aquest any els diaris ens en recorden un: el mes passat va fer dos-cents anys del naixement de Darwin. Ja n’hem parlat d’altres vegades en aquesta mateixa secció, però l’efemèride s’ho mereix.
Darwin va ser capaç de canviar la posició de l’home dins el seu propi planeta i això, òbviament, té mèrit. Intentar imaginar-se com es pot passar de veure pinsans de becs diferents a les illes Galàpagos a redactar l’Origen de les espècies és especular sobre com funciona una ment increïble. Però no és difícil pensar que la teoria de l’evolució no només va ser fruit d’una única o d’unes poques observacions, sinó que va ser, també, fruit dels propis valors, principis i desitjos de Darwin.
L’editorial de l’especial que la revista Nature dedica a Charles Darwin assenyala una frase que va pronunciar el cèlebre científic en tornar d’una de les seves expedicions: I thank God, I shall never again visit a slave-country («Agraeixo a Déu no haver de tornar a visitar mai un país amb esclaus»). Darwin havia estat educat en una família abolicionista, cosa que fa que entre els historiadors de la ciència s’hipotitzi que la seva repulsió envers l’esclavitud marca profundament el seu treball científic. Deu costar arribar a teoritzar sobre un origen comú de les espècies sinó s’està profun-dament convençut que blancs i negres, homes i dones, esclaus i lliures són iguals.
I és que Darwin sabia perfectament que el que ell escrivia no era una troballa científica desinteressada, sinó una expressió de persuasió moral i política, que tindria per sempre una dimensió social. I de les idees de Darwin en podia sortir la fi de l’esclavatge però també el darwinisme social. Però què hagués passat si les observacions de Darwin haguessin conclòs, per exemple, en què els rossos d’ulls blaus són superiors a la resta d’espècies vives? Haguéssim hagut de justificar, llavors, el genocidi de Hitler?
I és que malgrat que els científics tenen les seves pròpies idees sobre què és el cor-recte i què no, com tothom, aquestes no poden ser mai l’origen de les seves preguntes: la ciència no ha de deixar mai de ser objectiva i cal evitar sempre que preconcepcions ideològiques influenciïn els descobriments: cal buscar sempre la veritat, encara que aquesta sigui inoportuna i incòmoda. Actualment el debat està en si els científics haurien d’estudiar coses com el coeficient intel·lectual, les races o la clonació. Per què no?
La ciència no pot demostrar si els éssers humans tenen la mateixa dignitat, ni si es mereixen ser tractats iguals per la llei: aquesta és una veritat que no pot ser descoberta.
