L’alsina surera (Quercus suber) és un arbre perennifoli de la família de les fagàcies, molt semblant a l’alsina comuna (Quercus ilex), però amb la diferència que en la seva escorça les cèl·lules es suberifiquen de manera més pronunciada, recobrint el tronc d’una gruixuda i resistent escorça protectora de la que se n’extreu el suro.

Es tracta d’un arbre típicament mediterrani, autòcton de la seva part occidental on creix sobre sòls àcids i en llocs temperats sobretot en terres baixes prop del litoral ja que no suporta bé les glaçades.

Forma boscos anomenats suredes que ocupen més de 2 milions d’hectàrees i s’extenen sobretot per Portugal, Espanya, França, Itàlia, Marroc, Tuníssia i Algèria.

A la segona meitat del segle XVII, un monjo francès anomenat Pierre Perignon va descubrir les qualitats especials del suro per tapar ampolles de vi. Els taps de suro permetien emmagatzemar el vi amb seguretat durant períodes prolongats i transportar-lo llargues distàncies. Aquest descubriment va facilitar el desenvolupament de la indústria vitivinícola i això va comportar que s’afavorís el creixement d’alsines sureres sobre altres espècies arbòries  i per això les suredes han ocupat grans superfícies al sud d’Europa conformant un paisatge mediterrani emblemàtic.

Des de llavors la indústria associada al suro ha perdurat fins als nostres dies com un dels models més clars d’indústria sostenible. El suro s’ha produït seguint un sistema integrat  del qual no en resultava la tala de cap arbre, el que ha assegurat la perdurabilitat d’aquest ecosistema i amb això el manteniment de molts altres serveis ambientals que aquestes ens ofereixen.

Les suredes son zones amb una elevada biodiversitat, on trobem espècies endèmiques protegides com el linx ibèric i l’àguila imperial per a posar-ne algun dels exemples més mediàtics. També destaca la imporant funció que les suredes tenen com a embornals de CO₂, ja que el suro permet la fixació d’aquest gas d’efecte hivernacle pel doble del seu pes, contribuint altament en la lluita contra el canvi climàtic.

Però avui en dia, i després de segles d’existència, el suro i el seu sistema de producció estan en perill  degut a l’aparició de nous materials sintètics que gràcies a estratègies de comunicació agressives amenacen de desplaçar el suro del mercat, i amb ell el seu equilibrat sistema de producció. Aquests materials son utilitzats sovint per a l’embotellament de vins procedents de zones anglosaxones, com Sud Àfrica o California, però també és comú en vins argentins i xilens, cada cop més comercialitzats arreu del món.

Les conseqüències de la pèrdua de mercat del suro poden ser la desaparició de milers d’hectàrees d’alsines sureres i reconversió cap a usos menys ecològics d’aquestes terres a més de promocionar l’ús de materials sintètics difícilment degradables i provocar la pèrdua de milers de llocs de treball degut a que l’explotació econòmica del suro és vital per al manteniment de les suredes.

El concepte del suro va més enllà de l’activitat esctrictament industrial i econòmica. Tal i com ho expressava Josep Pla, “l’explotació del suro conforma una civilització, un món que abarca entre moltes altres coses, un sistema ecològic i una sèrie de manifestacions culturals específiques que no hauríem de deixar perdre”. JOAN BASAGAÑA.

Per saber-ne més:

http:// www.panda.org/what_we_do/where_we_work/mediterranean/about/forest/cork

http://www.wwf.es/que_hacemos/bosques/nuestras_soluciones/corcho_si/

Tweet