Fa poc més d’un mes, l’equip de científics que encapçala Craig Venter (científic que es va fer famós per fer la competència a les institucions públiques durant el Projecte Genoma Humà per poder patentar gens humans), va publicar a la prestigiosa Science que havien aconseguit crear una cèl·lula bacteriana a partir d’un genoma sintetitzat químicament. El primer pas cap a la vida artificial, han anunciat els titulars. Encara no: no s’ha creat vida artificial ni ningú ha jugat a ser Déu, encara.

Venter no ha creat vida, sinó que l’ha imitada: ha creat una cèl·lula sintètica de nom Mycoplasma mycoides JCVI-syn1.0. Aquesta és la còpia quasi exacta del bacteri Mycoplasma mycoides, que és el genoma conegut més petit que és capaç de viure de forma independent (format per uns 500 gens, mentre que els humans en tenim, aproximadament, uns 30.000). N’ha sintetitzat el genoma al laboratori i després l’ha introduït en una cèl·lula bacteriana, substituint-lo per l’existent. El nou genoma ha controlat la cèl·lula i ha sobreviscut, de manera que, al cap d’unes generacions, s’ha aconseguit descendents d’un ADN sintetitzat artificialment. No ha estat fàcil: ha costat deu anys, 40 milions de dòlars i molts intents fallits. Però han aconseguit demostrar que es poden crear cèl·lules que sobrevisquin amb genomes completament artificials.

A la pràctica, però, el bacteri que ha creat Venter s’hauria pogut crear molt més fàcilment amb les tècniques d’enginyeria genètica convencional: l’avenç no és científic, sinó tècnic: la tècnica funciona i serveix per generar cèl·lules vives a partir d’un seguit de lletres guardades en un ordinador. I això és, realment, una novetat que ha provocat que a Venter i al seu equip els hagin caigut crítiques de totes bandes, que convé separar. D’una banda, des del món politicoeconòmic han aparegut veus criticant la troballa de Venter i acusant-lo de voler patentar la vida. Ara bé, tan sols es poden patentar invents, no descobriments, i de moment Venter només ha copiat un bacteri, no se n’ha inventat cap, de manera que l’únic que podria patentar és el mètode que ha utilitzat, però en cap cas el bacteri, la vida. Si algun dia Venter, o qualsevol altre científic, fabriqués un bacteri nou, amb propietats i funcions noves, aquest sí que, actualment, seria patentable. És en aquest sentit que Obama ja està temptejant el terreny per a una primera regulació sobre la creació de vida.

D’altra banda, hi ha les crítiques ètiques cap a les aplicacions que puguin derivar de la possible creació de vida artificial en un futur: la possibilitat que apareguin futurs bacteris amb gens potencialment perillosos, malgrat que no és el cas actual, constata els riscos d’una tecnologia que pot escapar del nostre control. Òbviament, cal exigir reflexió sociològica i, segurament, el grau de llibertat que pot tenir la ciència és una de les discussions més interessants que planteja la publicació de Venter. I finalment, apareixen algunes crítiques des del món científic, que es troba en un punt mig entre l’escepticisme i la prudència, criticant que les possibles aplicacions en la recerca de la síntesi de DNA artificial són encara massa escasses i confuses, i que, de moment, no s’ha pogut demostrar que es pugui fabricar ADN bacterià a voluntat.

Entre els projectes amb els quals Craig Venter vol amortitzar els diners que porta gastats, hi ha el de dissenyar una alga que fixi el CO₂ atmosfèric (causant de l’efecte hivernacle) i el converteixi en hidrocarburs utilitzant energia solar, o el d’utilitzar organismes sintètics (unicel·lulars, sempre) per a accelerar la producció de vacunes o dissenyar microorganismes que netegin aigües contaminades. Com sempre, el que és i serà més important són les aplicacions que en puguin sortir i si beneficiaran el col·lectiu o el perjudicaran i, per lluny que siguin, val més que ens comencem a plantejar el que calgui, ja que, tractant-se de Craig Venter, el que és possible i el que és impossible es confon de manera espectacular.

Per saber-ne més:

– J. Craig Venter Institute:
http://www.jcvi.org/

Tweet