Parlem. Ens emocionem. Imaginem. Tenim sentit artístic. Creem. Tenim consciència. Jutgem.
La gran majoria de les definicions de la naturalesa humana es basen en conductes originades a la nostra ment. Aquestes conductes han estat seleccionades perquè ens permetien una millor adaptació al nostre entorn. Ni millor ni pitjor que les particulars adaptacions de les guineus, els dofins o les roselles, els éssers humans som com som perquè hem adquirit unes característiques genètiques que han persistit en les generacions següents ja que feien que els individus que les presentaven, visquessin més ben adaptats al medi on habitaven, tinguessin més descendència i transmetessin aquestes característiques als seus descendents. És així com hem evolucionat i ens hem diferenciat tots els éssers vius.
Malgrat tot, justament la ment humana, això que tant ens caracteritza com a espècie, és encara una font de misteris. Tradicionalment, la ciència moderna, influïda per la dualitat cristiana entre el cos i l’ànima, havia fet el mateix paral•lelisme dividint el sistema nerviós entre la ment i el cervell.
Tanmateix, els últims descobriments en el camp de la neurociència, la disciplina científica que estudia la biologia d’aquest òrgan tou i blanquinós de quilo i mig que anomenem cervell, ha demostrat que aquests dos termes en són, en realitat, un de sol: no hi ha ment sense cervell, ni cervell sense ment. Els descobriments sobre l’estructura i el funcionament del cervell han revelat que la consciència humana és una part irreductible de la nostra realitat biològica i respon evolutivament als mateixos criteris adaptatius que qualsevol altre tret biològic de qualsevol espècie viva. El fet que el cervell humà sigui un òrgan conscient i inconscient alhora, sigui autònomament actiu i plàstic, amb la capacitat de narrar i projectar, és el resultat de la selecció natural influïda per un simbiosi entre els aspectes socials, culturals i biològics de l’hàbitat on habitem.
Que pensem, ens emocionem, imaginem, tinguem sentit artístic, creem, tinguem consciència i jutgem no
és més que el resultat d’un seguit de simples (o complexes) reaccions químiques realitzades a les neurones que formen el nostre sistema nerviós i que fan del cervell la base d’una ment dinàmica, flexible i oberta, capaç de fer judicis morals. I aquí rau la llavor de l’humanisme, la gran diferència entre els Homo sapiens i la resta d’organismes vius.
Aquest any 2012, arran de la celebració de l’Any de la Neurociència, és una gran oportunitat per endinsar-nos en les grans preguntes que encara cal fer-nos: què ens fa realment humans, com s’ha construït la nostra ment o què passa al nostre cervell quan ens emocionem.
Per saber-ne més:
V.S Ramachandran. Lo que el cerebro nos dice: los misterios de la mente humana al descubierto.Ed. Paidos Iberica, 2012
Any de la neurociència a Barcelona: http://www.bcn.cat/neurociencia/agenda.html
Any de la neurociència a la Societat Espanyola de Neurociència: http://añodelaneurociencia.senc.es/
