La realitat es presenta davant nostre com un bast paisatge d’infinites possibilitats, un insondable entramat del qual només un seguit d’objectes i fenòmens privilegiats n’emergeixen i hi perduren. Si n’afloren uns i no uns altres és que, al capdavall, hi ha una selecció. Jorge Wagensberg, al llibre “La rebelión de las formas”, esbossa la lúcida i suggestiva ocurrència de diferenciar-ne tres tipus: la selecció fonamental, natural i cultural.
Des de l’aparició de la matèria, les partícules, que han esdevingut àtoms, format molècules, estructurat compostos i constituït cossos celestes i galàxies, han passat per un inexorable procés evolutiu sota l’influx de les quatre interaccions fonamentals: la gravetat, l’electromagnetisme, la nuclear forta i la feble. És la selecció fonamental.
La matèria inert, que no pot sinó restar a mercè del medi, ha tingut l’estabilitat com a clau per existir i persistir.
De la matèria inert n’aflorà una singular innovació: els éssers vius; un fet extraordinari que inicià un nou procés: la selecció natural [la de Darwin].
A diferència de la inert, la matèria viva ja no resta impassible a les condicions del medi, sinó que té la capacitat de modificar-les. S’obre així una via evolutiva que desemboca en una munió de regnes, classes,… on la clau per a perdurar és l’adaptabilitat.
El tercer punt d’inflexió és l’emergència de la intel·ligència abstracta. La selecció de la matèria viva afavorí l’aparició del cervell, que evolucionà assolint en els humans la capacitat productiva ocurrent: la creativitat. És el germen dels productes artístics i tecnològics que acompanyen la nostra realitat quotidiana: la matèria cultural. La intel·ligència abstracta ens permet, més enllà de modificar el medi, tenir la capacitat d’anticipar-lo.
Wagensberg també s’aventura a insinuar-ne una quarta: la selecció col·lectiva; en la que l’actor principal serien les identitats. Però, engrescat, em permeto somniar i llançar una hipòtesi alternativa. Una quarta selecció protagonitzada per un sub-producte cultural que pugui esdevenir un cos autònom amb capacitat per evolucionar amb independència dels seus creadors.
Enguany se celebra el centenari del naixement d’Alan Turing, pare de la computació, el primer a plantejar el concepte d’intel·ligència artificial. I si, la quarta, fos la selecció digital? Un procés virtual entre entitats digitals en competència, la garantia de perseverança de les quals ja no fos resistir, ni modificar, ni anticipar; sinó potser obviar, prescindir del medi: l’autosuficiència.
POL BARTRÈS
PER SABER-NE MÉS:
– La rebelión de las formas, de Jorge Wagensberg [Tusquets Editores, 2004]
