En ple període electoral, un company em deixa entusiasmat un llibre que ha despertat en ell una renovada passió per la ciència; una passió que, confessa, tenia mig adormida.
Es tracta de “La història més bella del món”.
El llibre, a cura del periodista científic Dominique Simonnet, és un amè relat que narra els tres actes de l’evolució de l’univers a través del diàleg que estableix l’autor amb tres reconeguts científics, a partir de tres preguntes clau: D’on venim? Què som? Per què som aquí?
El recorregut evolutiu arrenca uns quinze mil milions d’anys enrere amb la gran explosió generadora de l’univers, continua fa quatre mil milions d’anys amb l’aparició de la vida a la Terra i enllaça amb l’aparició dels homínids i l’actual procés d’expressió cultural que ens ha portat fins a l’actualitat.
La història més bella del món és, de fet, aquesta, la nostra, en la que encara ens trobem immersos.
Saturat d’anuncis, cartells, pamflets, discursos i eslògans que acompanyen el procés electoral, la lectura del llibre resulta poc menys que reveladora.
La campanya es centra, en gran part, en el debat sobre el procés de construcció nacional, en la creació d’estructures d’estat, en l’autodeterminació.
Pàgina rere pàgina, tot llegint el llibre se’m fa evident que massa sovint oblidem que una de les prioritats d’un país, una imperiosa necessitat social, ha de ser dotar la població de recursos per a la seva formació i aprenentatge; vetllar perquè la ciutadania tingui eines per avançar en el coneixement de la realitat que l’envolta; fomentar, en darrera instància, la reflexió i l’esperit crític.
La societat tecno-científica en que vivim ens urgeix a familiaritzar-nos amb el fet i la metodologia científica per no sucumbir il·lusos davant l’allau, massa sovint esbiaixada i superficial, de dades i opinions que ens arriben emparades en suposats estudis, ja siguin provinents tan de reconeguts premis Nobel com de misteriosos experts.
La ciència, precisament, ens ajuda a comprendre i ens esperona a descobrir, a cercar, a ser crítics i incisius, a valorar l’exquisida naturalesa del que ens envolta.
A dia d’avui, tot estat requereix d’una decidida aposta per la recerca científica, el desenvolupament tecnològic, la innovació empresarial, el foment del coneixement científic,…
Més enllà d’anuncis, cartells, pamflets, discursos i eslògans, no se m’acut prioritat més gran per un poble que anhela construir, crear i autodeterminar-se, que treballar per apropar als seus conciutadans la història més bella del món.
La resta, vindrà sol.
POL BARTRÈS
PER SABER-NE MÉS:
– La història més bella del món, de Hubert Reeves (et al.) [Edicions 62, 1997]
