Aquestes dues frases eren el missatge de la campanya de la 21a Marató de TV3 que es va celebrar el passat 16 de desembre. En aquesta edició es va treballar amb la finalitat de recaptar diners per a la investigació del càncer, ja que es tracta de la causa principal de mort de persones entre els 35 i els 70 anys d’edat. Sí és cert que la recerca científica va obrint noves vies per tractar i curar aquesta malaltia, però tal i com ens van explicar a la Marató, hi ha molta feina per fer.
Per desgràcia, tots hem sentit a parlar del càncer i ens ha tocat patir-lo d’alguna manera, ja sigui personalment o bé algun familiar proper que ha hagut de lluitar contra la malaltia, no sempre amb sort. Tot i això, què és exactament el càncer?
No és una única malaltia, sinó que reben aquest nom totes aquelles que tenen com a denominador comú el desenvolupament de cèl•lules anormals amb un creixement incontrolat. Avui en dia s’han identificat més de 200 tipus de càncer, tots es comporten de maneres diferents, però en general tendeixen a desembocar en la mort si no es tracten adequadament.
Les cèl•lules cancerígenes es caracteritzen per escapar al control reproductiu i perden les seves funcions originals. Amb el temps n’adquireixen unes altres que no els hi corresponen, envaint de manera progressiva i per vies diferents òrgans propers. A vegades fins i tot òrgans més allunyats ja que es desplacen per la via limfàtica o sanguínia. Quan això passa, es quan es parla de metàstasi: la propagació a distància de les cèl•lules originàries del càncer, i del creixement de nous tumors en els llocs on van a parar aquestes cèl•lules.
La diferencia entre tumors benignes i malignes és que els primers es poden eliminar localment amb cirurgia o altres tècniques, i no solen ocasionar metàstasi a distància ni matar al pacient, però sempre hi ha excepcions. Les cèl•lules veïnes sanes n’inhibeixen el creixement. El problema és amb els tumors malignes, les cèl•lules dels quals no es poden frenar. El càncer pot afectar a totes les edats, fins i tot en fetus, però el risc de patir els més comuns s’incrementa amb l’edat.
En un futur, els càncers no es classificaran en funció dels òrgans on s’han detectat sinó en funció de la composició cel•lular dels tumors. Serà més determinant saber les característiques de les cèl•lules. En els darrers 10 anus les investigacions han avançat més que no en els 30 anteriors. Els resultats han estat espectaculars, i càncers que fins fa poc eren mortals ara es poden controlar i tractar amb teràpies eficaces.
La mort hauria de ser el final de la vida. El càncer no.
This entry was posted in Gemma Figueras. Bookmark the permalink.