En els últims anys, per controlar les plagues dels camps de cultiu i hivernacles, s’utilitza un nou sistema anomenat control biològic, evitant així l’ús de productes químics que podrien ser perillosos pel consumidor final de fruites, verdures i granes.
El control biològic consisteix en utilitzar organismes vius amb l’objectiu de controlar les poblacions d’un altre organisme. Així doncs, s’utilitzen depredadors naturals, tipus paràsits, herbívors o altres per combatre aquells animals que ataquen al cultiu que volem protegir.
Aquest sistema va començar al 1880, després de la importació als EUA des d’Australia del coccinèl·lid Rodolia cardinalis per a controlar una plaga exòtica a Amèrica, la cotxinilla Icerya purchasi. És un mètode que presenta limitacions també, especialment pel què fa al coneixement dels organismes afectats. Podem trobar avantatges i inconvenients al respecte.
La seva aplicació requereix un plantejament i maneig més complex, un major seguiment de l’aplicació, y es tracta d’un mètode menys ràpid i dràstic que el control químic. A més a més, per tal que tingui èxit l’aplicació, es requereixen uns elevats coneixements de biologia dels organismes implicats, tant dels responsables del dany en el cultiu com dels seus enemics naturals. Un altre factor negatiu és que la majoria dels enemics naturals solen actuar sobre una o poques espècies, és a dir, són el què s’anomena selectius. Això fa que els costos derivats de la necessitat d’utilitzar diferents programes de control siguin més elevats.
Però té molts aspectes positius també. El principal és que no hi ha cap, o quasi cap, efecte nociu col·lateral dels enemics naturals que puguin afectar a altres organismes, inclòs l’home. A més a més, la resistència de les plagues al control biològic és molt rara, fent-lo així molt efectiu. Aquest sistema permet eliminar el tractament amb insecticides de manera completa en molts dels casos i s’eviten problemes d’intoxicacions, i el control és a llarg termini, fent que la relació entre cost/beneficis sigui molt favorable.
Un exemple és l’ús de les marietes, les seves larves depreden els àfids que s’alimenten de les fulles dels cultius. Un altre exemple va ser l’espècie invasora Alternanthera philoxeroides va ser controlada a Florida amb la introducció del coleòpter específic Agasicles hygrophila. A vegades però s’han donat resultats negatius, per exemple quan la mangosta va ser introduïda a Hawaii per controlar les rates, ja que la mangosta va preferir com a preses els ocells endèmics de Hawaii.
