Diuen que estem fets de pols d’estrelles i és estrictament cert.
La matèria que ens conforma és fruit directe de l’activitat de les pròpies estrelles que poblen l’Univers i, com enormes forns, fusionen àtoms i projecten matèria complexa a la immensitat de l’espai.
Després de la carrera per arribar a la Lluna, la fal·lera per posar en òrbita satèl·lits artificials i la creació de l’Estació Espacial Internacional,
i mentre preparem futures expedicions tripulades a Mart, la inquietud científica humana ha focalitzat els seus esforços i recursos tecnològics a l’exploració d’un cos celeste fugisser i misteriós: els cometes.
El passat dia 12 de novembre de 2014, després d’un llarg periple de 10 anys i un total de 6400 milions de quilòmetres recorreguts a bord de la sonda Rosetta, el mòdul d’exploració Philae aterrà sobre la inhòspita superfície del cometa “67P/Txuriúmov-Herassimenko”.
Una doble proesa històrica: aconseguir arribar a l’orbita d’un cometa i trepitjar-ne la superfície. A nivell tècnic, un repte descomunal; d’una complexitat comparable a fer aterrar una mosca robòtica teledirigida sobre el llom d’un veloç falcó en ple vol.
Però, quin interès podem tenir pels cometes?
Els cometes són una amalgama de roca, pols i gel, compostos bàsicament per aigua, diòxid de carboni, amoníac, metà, ferro, magnesi i silicats, congelats per les baixes temperatures de la intempèrie espacial.
Al ser exposats a la radiació de les estrelles, les substàncies que conformen els cometes passen directament de gel a gas [sublimació], formant la característica cua de pols i gas que, independentment de la trajectòria del cometa, apunta sempre en la direcció contrària a l’astre que la provoca.
El cometa que ens ocupa, el “67P”, és un dels cometes grans del Sistema Solar. Traça una orbita periòdica al voltant del Sol amb un període de 6’6 anys, viatjant a una velocitat màxima de 135000 km/h i, el més interessant, es calcula que té uns 4500 milions d’anys d’existència; coincident amb la data estimada de formació del Sistema Solar.
I és precisament per això que ens hi hem dirigit amb un exhaustiu arsenal d’aparells i sistemes de mesura i anàlisi; amb l’objectiu d’indagar en les possibles restes dels orígens del nostre sistema, en el nostre propi origen.
Avui queda molt llunyana aquella primera predicció d’un cometa que l’astrònom anglès Edmund Halley formulà el 1705. Des d’aleshores, puntual a la cita, el cometa que porta el seu nom ha efectuat una visita cada 76 anys; la propera a l’estiu del 2061.
Aquell any, els nostres reptes i interessos científics probablement hauran canviat força; però ben segur que seguirem captivats davant un cos envoltat de pols i gas que solca l’espai, obrint-se pas entre planetes i asteroides, atresorant valuosa informació de temps remots.
PER SABER-NE MÉS:
– Cosmos, de Carl Sagan [Edicions de la UB, 2006]
