LA NOVA ENGINYERIA GENOMICA

Al mes de maig es van fer públics els noms dels guanyadors dels premis “Princesa d’Astúries” 2015. En la categoria Investigació Científica i Tècnica, el jurat va decidir guardonar les bioquímiques Jennifer Doudna (EEUU) i Emmanuelle Charpentier (França) per la seva contribució essencial en el desenvolupament d’un dels avenços científics més destacats dels últims dos anys: l’optimització d’un mètode d’enginyeria genòmica capaç de modificar l’ADN de qualsevol tipus de cèl·lula de manera simple i altament eficaç.

Aquest mètode, conegut com a sistema CRISPR-Cas9, s’ha desenvolupat a partir d’un mecanisme d’edició genòmica present en el sistema immunitari de la majoria de bacteris per defensar-se dels virus que els infecten. Es tracta d’un sistema que permet a les cèl·lules bacterianes reconèixer de forma específica l’ADN del virus invasor, dirigir-se cap a ell, i tallar-lo i modificar-lo mitjançant unes proteïnes que actuen com unes “tisores”, capaces de tallar l’ADN en un punt concret. Al 2012, Doudna i Charpentier van ser les primeres de reproduir artificialment al laboratori una adaptació d’aquest procediment per manipular regions específiques d’ADN en cèl·lules d’interès. És a dir, van demostrar que era possible construir de manera simple un sistema molecular basat en els elements que conformen el sistema immunitari bacterià, i introduir-lo en diferents tipus cel·lulars (no només en bacteris) per provocar modificacions molt específiques als seus genomes.

La simplicitat del seu mètode, acompanyada per l’alta eficiència i especificitat aconseguides a l’hora d’editar seqüències d’interès, ha suposat una veritable revolució que està arribant pràcticament a tots els camps de la ciència. Des del 2012 fins ara, el mètode ha estat ampliat i treballat, i ja s’han publicat més de 500 articles demostrant la seva aplicabilitat en l’ADN de cèl·lules de diferents organismes, incloent-hi, entre altres, bacteris, plantes, ratolins i humans. S’està utilitzant en recerca bàsica per millorar el coneixement que tenim sobre el funcionament de gens relacionats amb malalties o per descobrir nous gens implicats en la resistència al tractament d’alguns tumors. En el context biomèdic, s’està aconseguint –de moment al laboratori- reparar, en cèl·lules i ratolins, mutacions genètiques que causen malalties, i això obre l’esperança pel desenvolupament d’una nova forma de teràpia gènica. D’altra banda, mitjançant la modificació del genoma d’algunes espècies d’algues, s’espera aconseguir una producció d’etanol altament eficient, a partir del qual es podran obtenir biocombustibles de forma neta i renovable. I, així, desenes d’exemples més que van apareixent al llarg de les setmanes i els mesos, cosa que demostra el gran abast del treball de Doudna i Charpentier.



This entry was posted in Laia Bassaganyas. Bookmark the permalink.

Comments are closed.