Els esculls coralins son un dels ecosistemes que presenten una major biodiversitat (espècies per unitat de superfície) de la terra, superant inclús la de les selves tropicals.
Es tracta d’unes complexes estructures que formen uns pòlips de pocs mil·límetres al fixar el calci del mar. Un cop morts aquests individus, les estructures calcàries es mantenen i són colonitzades de nou per altres pòlips que continuaran fixant més calci dissolt 
en l’aigua i engrandint aquesta complexa arquitectura biològica.
Aquest procés desenvolupat al llarg dels segles ha fet que aquests ecosistemes abarquessin un nombre molt elevat de kilòmetres, formant estructures increïbles que constitueixen un ecosistema essencial en la cadena tròfica dels oceans i un somni per a qualsevol submarinista.
Actualment, com a conseqüència de l’escalfament global, l’aigua del mar ha augmentat la seva temperatura i una bona part del diòxid de carboni emès a l’atmosfera és absorbit pels oceans, fet que augmenta el grau d’acidesa de la seva aigua. Aquesta acidificació impedeix la formació dels esquelets calcaris que constitueixen l’estructura bàsica dels esculls coralins i de la que depenen milions d’espècies que hi troben refugi, així com tota la cadena de predadors que se n’alimenten.
Els coralls contenen unes algues microscòpiques anomenades zooxantel·les que aporten aliments al pòlip a través de la seva fotosíntesi i són les responsables de les diferents coloracions dels esculls. L’augment de la temperatura de l’aigua fa augmentar l’estrès en el corall que acaba expulsant les zooxantel·les, el que li provoca una pèrdua del seu color característic, fenomen conegut com a blanqueig del corall, primer símptoma de col·lapse biològic.
En un món dominat per la gran dependència dels combustibles fòssils, no sembla molt evident que aquesta tendència reverteixi en un futur molt immediat.
Els científics senyalen que la concentració de diòxid de carboni a l’atmosfera està a punt de superar les 500 parts per milió i en el millor dels casos la temperatura global augmentarà més de dos graus centígrads entre el 2050 i el 2100.
Això faria que l’aigua dels oceans estigués tant acidificada que la majoria dels esculls coralins, tal i com els coneixem avui en dia, desapareguessin, provocant un dels majors desastres ambientals coneguts fins ara.
No només la biodiversitat marina se’n veuria afectada al veure dràsticament disminuïda la base de la seva xarxa tròfica.
Milions de persones que viuen a les costes de països tropicals en vies de desenvolupament quedarien desprotegides davant els efectes de possibles inundacions i enfront l’erosió de les seves costes, a més de perdre una excel·lent oportunitat de desenvolupament a través dels beneficis que els podria reportar una indústria turística associada als esculls coralins i també perdríem la oportunitat de trobar noves substàncies químiques útils per a nosaltres, com el cas del AZT o Zidouvina, compost format per diversos productes químics obtinguts en esculls coralins i que es tracta d’un dels primers fàrmacs utilitzats per als tractament retrovirals usats en pacients infectats per el VIH.
JOAN BASAGAÑA.
Per saber-ne més:
http://coralreef.noaa.gov/
