Fa anys vaig escriure un article per aquesta secció sobre la situació de la tonyina vermella (Thunnus thynnus). Tota la informació sobre aquesta espècie en aquell moment era desencoratjadora i els esforços per a evitar la seva desaparició semblaven condemnats al fracàs. Els interessos econòmics eren molt grans, sobretot quan el consum de sushi s’havia popularitzat per tot arreu.
Però les intuicions més pessimistes fallen en determinades ocasions.
Al 2006, després de dècades de sobrepesca, la Comissió Internacional per a la Conservació de la Tonyina de l’Atlàntic (ICCAT), va fixar un pla de recuperació de l’espècie i en va reduir les quotes de captura de manera significativa: de 32.000 tones al 2007 a les 12.900 tones actuals. A més va limitar la capacitat de la flota pesquera i va imposar una talla mínima de 30 kilos per a poder pescar-les.
Es va establir que al 2012 es faria una revisió del pla de recuperació per tal de comprovar la seva efectivitat i els primer resultats semblen satisfactoris. Es destaca que les captures en les almadraves andaluses no han parat d’augmentar des del 2007 i les diferents flotes de pesca tarden cada vegada menys temps en completar la quota que tenen assignada. Des de la posada en marxa del pla de recuperació s’han deixat de capturar un milió de juvenils a l’any i només aquesta mesura pot haver tingut un impacte enorme en la població total.
Sembla que la tonyina vermella no vol deixar de nadar en les nostres aigües gràcies a una capacitat de recuperació espectacular que sorprèn fins i tot als especialistes. No hi ha cap dubte que les primeres senyals positives són conseqüència d’una millora en la gestió i en l’aplicació del coneixement científic per davant d’interessos més especulatius.
Cal però ser prudents i no abaixar la guàrdia. Hi ha grups de pescadors que ja reclamen que se’ls augmenti la quota de pesca mentre que els ecologistes s’hi oposen.
La recuperació de l’espècie sembla una evidència, però hi ha encara massa incertesa entorn de la situació real dels estocs. Segons altres estudis es desprèn que la quantitat pescada podria ser el doble de la declarada, donant a entendre que les captures il·legals són molt importants.
Els mateixos científics de l’ICCAT creuen convenient que es mantinguin les condicions actuals com a mínim tres anys més per tal de tenir més coneixements i una metodologia més acurada per a estimar la població total.
El més remarcable és que el clàssic model de pesca insostenible podria convertir-se en exemple de tot el contrari.
JOAN BASAGAÑA
Per saber-ne més: http://www.wwf.es/?22541/WWF-pide-mantener-los-esfuerzos-para-consolidar-la-recuperacin-de-las-poblaciones-de-atn-rojo
