A finals de gener, el president dels Estats d’Units, Barack Obama, va anunciar públicament que una part important dels pressupostos americans del 2016 serviran per impulsar un nou pla anomenat “The Precision Medicine Initiative”, que es podria traduir com a “Iniciativa per a la Medicina de Precisió”. Davant dels mitjans, Obama va mostrar-se convençut que aquesta iniciativa –que destinarà 215 milions de dòlars a la recerca biomèdica- acostarà definitivament els ciutadans cap a la prevenció i la curació de malalties com el càncer, la diabetis i l’Alzheimer.
La “medicina de precisió”, més coneguda com a “medicina personalitzada”, fa referència a una medicina emergent que busca gestionar la salut i la malaltia a partir de la nostra variabilitat individual, tant a nivell genètic com ambiental. És a dir, es tracta d’una medicina enfocada a les característiques de cada pacient més que no pas a la malaltia; una medicina que té per objectiu final poder determinar el tractament adequat, per al pacient adequat i en el moment adequat.
Fins ara, els tractaments mèdics s’han dissenyat tenint en compte els símptomes de la majoria dels pacients. Cada malaltia es defineix per un conjunt de signes i símptomes que comparteixen un determinat grup d’individus, i els tractaments s’enfoquen a tractar aquest conjunt. Això funciona en les malalties que tenen característiques molt definides i poc diverses, però fracassa en malalties més heterogènies com, per exemple, el càncer, en què alguns tractaments que són efectius en alguns pacients, no funcionen en d’altres.
Gràcies a l’impuls biotecnològic dels últims anys, que està permetent la seqüenciació del nostre ADN a un preu cada cop més baix, avui entenem una mica més l’excepcionalitat de cadascun de nosaltres. En oncologia, la seqüenciació de milers de tumors ha revelat que cada un d’ells té el seu propi perfil genètic, amb característiques específiques i altres comunes amb altres tumors. El seu desenvolupament pot venir condicionat per diferents factors genètics –innats o no-, més factors ambientals que poden actuar estimulant o prevenint la seva aparició. En conseqüència, el càncer és una malaltia absolutament individual i, per tant, requereix un assessorament personalitzat. Tot això està començant a influir la medicina oncològica, ja que el desxiframent genètic d’alguns tumors està permetent un diagnòstic i un enfocament terapèutic més acurats, donant resultats molt esperançadors.
L’exemple del càncer demostra la importància de millorar les formes de diagnòstic i tractament de les malalties, així com la necessitat de seguir avançant cap a aquesta direcció. Som a l’inici del camí cap una medicina més personalitzada i és essencial continuar investigant i desenvolupant nous mètodes de prevenció i dissenys terapèutics. Això implica un esforç global de la comunitat científica, però també un esforç econòmic per part de l’administració –i fons privats- que financiï la recerca i el desenvolupament biotecnològic. Afortunadament, Obama n’és clarament conscient.
