p { margin-bottom: 0.21cm; }a.western:link { }a.ctl:link { }
De
totes les facultats productives humanes, sense dubte, la creativitat
n’és la més misteriosa.
Com
s’activa la creativitat? Quines són les seves particularitats?
El
programa radiofònic “Valors a peu de carrer”, que emet
setmanalment Ràdio Estel, va fer un especial sobre la creativitat on
em van convidar a parlar de la creativitat científica, tot
proposant-me que portés tres enginys que exemplifiquessin certs
aspectes de la creació tecnocientífica.
La
creativitat és el principal motor de la innovació i, al seu torn,
la innovació ho és dels canvis i les revolucions. Així que vaig
decidir presentar als oients del programa tres invents
revolucionaris. Tres artefactes que, al seu dia, van esdevenir
detonants de tres grans revolucions.
El
telescopi de Galileu
A
principis del segle XVII, fruit del laboriós i delicat treball de
reconeguts artesans, aparegueren els primers telescopis. Consistien
en un simple tub proveït d’un parell de lents, el què s’anomena
ullera; però amb ells es podia observar amb claredat objectes
distants. Al principi es feien servir per observar elements
terrestres, però hi va haver una persona que va fer una cosa tan
senzilla i revolucionària com agafar el telescopi i mirar el cel;
aquest individu és Galileu Galilei.
Amb
un disseny propi format per una lent divergent a mode d’ocular i
una altra de convergent com a objectiu, Galileu va fer les primeres
observacions amb telescopi de la Lluna. Una primera descoberta dels
cràters del satèl·lit terrestre que marca, per molts, l’inici de
la ciència moderna. El telescopi fou l’eina amb què Galileu va
aprofundir en les seves noves i trencadores teories sobre l’univers.
El
regulador de Watt
Encara
que sembli mentida, a l’antiga Grècia s’ideà el primer giny
mogut per mitjà del vapor: l’anomenada Eolípila, obra d’Heró
d’Alexandria. Però va caldre esperar segles d’evolució
tecnològica fins que, a finals del XVIII, James Watt recullí el
bagatge dels seus predecessors i presentà una eficient i optimitzada
màquina de vapor. D’entre les moltes millores hi introduí el
regulador de Watt.
L’enginyer
anglès instal·la dues esferes subjectes a un eix giratori que, amb
el moviment de la màquina, s’eleven o descendeixen per acció de
la força centrífuga. Les esferes mouen un pistó que escanya o obre
el pas de vapor als cilindres. Un sistema que permet la regulació
automàtica de la velocitat de la màquina.
Les
aportacions de Watt van permetre generalitzar l’ús de la màquina
de vapor a les indústries i, com a conseqüència, iniciar la
Revolució Industrial.
La
pila de Volta
Amb
un simple monticle de discs de zinc i coure alternats, amb una petita
camussa entremig impregnada d’àcid, Alessandro Volta inventà la
pila elèctrica i encetà l’era de l’electricitat, l’anomenada
2a Revolució Industrial.
Just
a l’inici del segle XIX, el científic italià comprovà un fenomen
sorprenent: la reacció química d’oxidació en cadena del seu giny
provocava una diferència de potencial entre l’elèctrode superior
i l’inferior de manera que, connectant-hi uns fils saltava una
guspira entre ells.
La
pila de Volta marcà l’inici de la comprensió i el domini de
l’energia elèctrica.
És
curiós perquè aquests tres artefactes, aquestes tres grans fites de
la invenció humana i els seus corresponents instigadors, ens mostren
tres fonaments bàsics per fer aflorar la creativitat científica.
El
primer, ens el mostra Galileu; és l’observació. Galileu
representa la mirada escrutadora, la curiositat, la constant
interrogació.
El
segon és la síntesi, representada per Watt. Watt agafa el
coneixement de l’època, en fa una síntesi i hi introdueix
millores decisives.
I
la tercera, l’exemplifica Volta; és l’experimentació, la
recerca apassionada.
Els
tres artefactes revolucionaris ens mostren les que, de ben segur,
poden considerar-se com les tres claus de la creativitat: observar,
sintetitzar i experimentar.
POL BARTRÈS
PER SABER-NE
MÉS:
–
Valors
a peu de carrer,
cada dilluns de 9 a 10h a Ràdio Estel [106.6 FM o
www.radioestel.com]
–
8 enginys que han fet
història, de Pol
Bartrès, Marc Boada i Jordi Prat [Editorial AEIC, 2010]
