Segur que aquest estiu molts de nosaltres hem trobat alguna medusa quan hem anat a la platja, i fins i tot, potser hem tingut la mala sort de patir una picada d’aquests animals. Aquests organismes formen part del filum anomenat Cnidaria, nom que prové del grec Kníde, que vol dir precisament «ortiga», un nom que els hi escau molt si pensem en les seves picades. Es tracta d’animals força senzills, que viuen en ambients aquàtics, i que presenten una característica comuna, i és la presència de cnidòcits. Així s’anomenen les cèl·lules encarregades de segregar la substància urticant, i que tenen la doble missió de defensa contra els depredadors i com a atac per capturar les preses. És per això que aquests cnidòcits són molt abundants en els tenctacles i al voltant de la boca de l’animal.
Quan pensem en el cos d’una medusa es veu com aquest té una organització bastant simple, en forma de sac. L’aparell digestiu té un sol orifici que actua de boca i d’anus a la vegada, i al seu interior, hi ha la cavitat gastrovascular on s’hi realitza la digestió i que s’utilitza també com a sistema de distribució dels nutrients i de l’oxigen, i com a sistema excretor. Un cop dit això, vénen al cap altres animals aquàtics que estan organitzats de la mateixa manera, i és que dins d’aquest filum també s’hi troben els pòlips i els coralls. Això és perquè, de manera general, els cnidaris presenten dues formes en el seu cicle de vida, la sèssil (coralls) i la lliure (meduses). Aquest cicle vital varia molt segons els grups, però en la majoria de casos es pot resumir de la manera següent. A partir de dues meduses adultes, per reproducció sexual (mitjançant un òvul i un espermatozoide), es forma un embrió que en sortir de l’ou ho fa encara en estadi de larva. Aquesta anirà nedant, buscant un lloc adient on poder-se fixar, i un cop trobat, s’hi assentarà i formarà l’estadi sèssil, el de pòlip, que viurà adherit al substrat. És a partir d’aquest pòlip que per reproducció asexual, per un procés de fragmentació d’aquest organisme, de les parts escindides es formaran les meduses joves i lliures, que marxaran nedant i el cicle tornarà a començar.
Aquest cicle tan complex anomenat metagenètic només el presenten alguns dels grups que formen part del filum dels cnidàris. Segons les seves característiques els podem dividir en quatre grups diferents. Els Hydrozoos, que presenten l’estadi de pòlip i de medusa, però aquestes acostumen a ser de mida petita. El grup dels Escifozoos, amb pòlips molt petits i pos visibles, però de meduses força grans i que són la fase predominant. De fet, dintre d’aquest grup hi trobem la medusa anomenada Cyanea capillata, que pot arribar als dos metres de diàmetre, i els seus tentacles poden fer fins a seixanta o setanta metres de longitud. Un altre grup són els Cubozoos, que només tenen la fase medusa, i que rebenel nom comú de Vespes de mar, pel perillós i mortal verí que tenen. Si algú de vosaltres ha vist la pel·lícula de Siete Almas protagonitzada per Will Smith, és una d’aquestes meduses (concretament l’espècie Chironex fleckeri) la que ell té de mascota. L’últim grup és el dels Antozoos, que no presenten la forma lliure de medusa, només té la fase de pòlip. És on hi trobem classificats els diferents coralls i les anèmones de mar. Les meduses són animals de colors vius i moviments suaus i gràcils, gairebé es pot dir que hipnòtiques i atraients quan es veuen nedar. Tot i això, quan les trobem al mar faríem bé d’allunyar-nos d’elles, ja que estan molt ben preparades per defensar-se, i al cap i a la fi, són elles les que estan en el seu medi, i nosaltres els que hi estem de visita. GEMMA FIGUERAS
PER SABER-NE MÉS
HICKMAN, C. P., Jr.; ROBERTS, L. S.; LARSON, A. Principios integrales de zoología. Madrid [etc.]: McGraw-Hill/Interamericana de España, 2006.
http://en.wikipedia.org/wiki/Jellyfish
