AIGUA A MART NO TROBARIES

aigua a Mart2_NASALa recerca ciència ens obsequia amb constants petites descobertes; i, de tant en tant, alguna gran sorpresa reveladora, que no per volguda deixa de ser absolutament inesperada i excitant.
El passat 28 de setembre, l’equip multidisciplinari d’investigadors de la NASA que treballen amb els resultats de l’exploració conjunta que efectua la sonda Mars Reconnaissance Orbiter i el rover [vehicle robòtic] Curiosity, ens han sorprès: el planeta Mart té aigua líquida a la seva superfície.

Les extremes característiques atmosfèriques del planeta roig, amb una pressió mitja de 6,36Pa (de l’ordre de 160 vegades inferior a la terrestre), deixen una ínfima finestra per a l’existència d’aigua en estat líquid. A Mart, els canvis de temperatura, que pot oscil·lar entre els -87ºC i els 20ºC, provoquen que l’aigua es sublimi, passant d’estat sòlid a gasós, és a dir de gel a vapor d’aigua, directament. La presència d’aigua líquida a Mart es creia escassament probable, per la qual cosa des de feia anys s’havia convingut que era inexistent.

Però, l’estudi de l’evolució de la superfície marciana en els darrers dos anys, ha desvetllat la presència en diferents indrets d’un compost fluid que, a l’estació càlida, erosiona la terra formant un seguit de solcs. Aquest compost és una salmorra [aigua saturada de sal] de perclorat que, a diferència de l’aigua pura, en les condicions de Mart pot preservar la seva fase líquida en un rang ampli de temperatures (entre els -70ºC i els 24ºC). Sí, val la pena insistir-hi, Mart té aigua líquida a la seva superfície.

La flamant descoberta, que feia anys i anys que es perseguia a cegues, proporciona una triple gratificació científica: l’increment de probabilitats de trobar vida extraterrestre [en el sentit estricte] al subsòl marcià, la identificació clara dels indrets on focalitzar la seva recerca i la possibilitat de facilitar l’estada a futures missions humanes al planeta Mart.

D’un temps, ençà Mart ens fa de mirall.
De vida només en tenim una sola referència, i és la nostra, la de la Terra.
La possible identificació de traces marcianes d’altres processos biològics revolucionaria amb tota seguretat el nostre coneixement de la vida tal com avui l’entenem. Però de Mart també ens n’interessa els seus processos geològics i climatològics: el cicle de l’aigua i el cicle del diòxid de carboni, especialment.

Investiguem Mart com una Terra envellida, com un futur estadi del nostre planeta, com un reflex del que podria esdevenir-se; i això ens ha d’esperonar i carregar-nos encara més de raons per preservar aferrissadament la diversitat biològica i mediambiental que atresorem
aquí a la Terra.
De moment, a l’espera de descobrir-ne més misteris, bo i el que pogués semblar d’entrada,
hem fet un triple pas: hem trobat aigua a Mart.

PER SABER-NE MÉS:
Guía turística de Marte, de William Hartmann [Editorial Akal, 2011]



This entry was posted in Pol Bartrès and tagged , , , , . Bookmark the permalink.

Comments are closed.