Tot debatent-nos entre l’observar i el comprendre, un amic hològraf em comenta que s’ha fet pública la incorporació de quatre nous elements a la taula periòdica.
A principis d’any, d’una tacada, la IUPAC ha confirmat oficialment l’acceptació dels elements de nombre atòmic 113, 115, 117 i 118; completant així, finalment, la darrera fila, la setena.
La taula periòdica és una bella i extraordinària síntesi, un exhaustiu compendi de totes les peces que constitueixen la matèria de l’Univers.
La seva història arrenca a principis del segle XIX, amb l’anglès John Dalton; qui, seguint una llarga tradició que es remunta als antics filòsofs grecs Leucip i Demòcrit, proposa que un element és, de fet, una substància formada per partícules discretes, ínfimes, i indivisibles anomenades àtoms, que romanen inalterables en qualsevol procés químic.
L’anomenada teoria atòmica, resultà ser un enfocament interessant i especialment propens a l’anàlisi quantitatiu; tot i que força confús. Durant més de mig segle la teoria deambulà entre dubtes i dissensions; fins l’any 1860, en el flamant primer Congrés Int. de Química, a Karlsruhe, on s’acordà una distinció clara entre àtoms i molècules i una relació unificada de masses atòmiques. D’entre els assistents, dos joves químics: Lothar Meyer i Dmitri Mendeléiev.
Aquesta nova química de mitjans del segle XIX, en constant canvi i evolució, es feia especialment complexa d’ensenyar; i Meyer i Mendeléiev, ambdós professors universitaris, coincidiren en la necessitat de crear el seu propi material didàctic.
Un dels aforismes del científic Jorge Wagensberg suggereix: “Observar es buscar diferències entre coses similars. Comprendre és trobar similituds entre coses diferents.”
Mendeléiev, per visualitzar la basta informació a transmetre als seus alumnes, decidí anotar els elements coneguts en fitxes individuals. Distribuint-los per ordre de pes atòmic, jugant a agrupar-los per famílies, acabà intuint una certa periodicitat. Meyer, de forma independent, arribà a les mateixes conclusions.
Debatent-se entre l’observar i el comprendre, Meyer i Mendeléiev representaren els elements coneguts en una taula completa (cadascú la seva) que passà a la posteritat.
Amb els anys es trobaren elements que coincidiren amb les posicions buides que anticipaven les dues taules; s’incorporaren els gasos nobles; i, fins i tot, mica en mica es començaren a obtenir nous elements sintètics [del 93 en avant], inexistents a la natura i altament inestables.
Després del 118 ve el 119… i els científics ja treballen per mirar d’obtenir el futurible element 119, el primer d’una nova fila, la vuitena. Meyer i Mendeléiev se’n farien creus… Me’ls imagino arrufant el nas, com l’hològraf i un servidor; per, tot seguit, posar-se a buscar la manera més entenedora possible per explicar-ho als seus expectants alumnes.
PER SABER-NE MÉS:
– La tabla periódica: la curiosa historia de los elementos, de Hugh Aldersey-Williams [Editorial Ariel, 2015]
